Aprofito la parada de vacances i faig alguns canvis: Estreno un disseny més clar, més mínim, en línia amb el de la web personal. Unes pàgines que, ara sí, s’adapten al mòbil. Trec els botons de compartició a les xarxes socials. No calen per dos motius: Si voleu compartir, un ctrl+c/ctrl+v no costa res de fer amb un sobretaula o un portàtil, i si esteu en un dispositiu mòbil la compartició és nativa....
De la mateixa manera que a la web hi ha unes pautes d’accessibilitat, no es podrien definir algunes pautes d’usabilitat o, encara més, intel·ligibilitat? De veritat, és que hi ha algunes webs on no hi ha manera de trobar res, sigui per què està amagat, o perquè primer s’ha de desxifrar el que diu. I sí, tenen la AA d’accessibilitat, com marquen algunes normatives, però s’han limitat a passar algun validar del W3C i poca cosa més....
Bona reflexió sobre el perquè molts llocs web no acaben de funcionar (o ni comencen a funcionar): Of course, one of the problems web developers have is that they don’t get paid by the people who are going to use the site, but rather by the people whose site they’re developing. That’s a problem, because a lot of business owners don’t have a clue about what the whole point to a website is....
Jakob Nielsen, en la seva última columna sobre disseny web, demana la eliminació dels asteriscos a l’hora d’entrar paraules de pas, i ho argumenta dient que provoca errors en els usuaris (sobretot en dispositius mòbils) i que realment no suposa una garantía de seguretat (et poden mirar quines tecles piques). Coincideixo en que no és una gran mesura de seguretat (si, poden mirar les tecles, simular logons i posar sniffers, ja fet), però el que Nielsen no valora és la sensació de seguretat que pot tenir l’usuari, o, amb el que ell proposa, la pèrdua d’aquesta sensació de seguretat....