feeds

De fa anys s’anuncia, periòdicament, la mort dels RSS: se l’identifica com un sistema residual, una tecnologia de notificació que no aporta res i que no usa gairebé ningú, i que en una era d’interactivitat com l’actual sembla ser un únic canal consumidor. La cosa, però, no és tant que es mori: és que el deixen morir perquè no el volen usar. RSS va néixer en una època de la xarxa diferent de l’actual: es preveia una xarxa més distribuida, amb generadors de contingut molt diversos i molt nombrosos, i el canal RSS de cada generador de contingut (blog, diari, revista) era una manera d’estar al dia del que es trobava, del que hi havia....

Què llegim i com ho llegim a Internet diu molt de nosaltres mateixos. De fet, no només diu molt, sino que pot arribar a modelar, en part, el nostre pensament: totes les idees i conceptes que llegim, els textos, les presentacions, els temes i les discussions acaben influïnt en la nostra pròpia opinió, en la nostra manera de pensar. Qui controli o influeixi en la informació que ens arriba, controla la forma en què pensem, d’aquí la importància de la informació, la publicitat i la propaganda....

En un futur no gaire llunyà podrem construir les nostres pròpies agències de notícies. Això no significa, ni de lluny, la desaparició de les agències actuals, o dels diaris, significa que, a més d’aquesta, podrem rebre o, millor dit, construir-nos diaris personalitzats, amb la informació provinent de diverses fonts en diversos idiomes, alguns d’ells que potser no parlem. Com fer-ho? Traductors on-line poden passar-nos la informació en idiomes desconeguts al nostre propi idioma o a un segon idioma “coixí­”, que sí­ coneixem, podem subscriure’ns després a aquestes fonts mitjançant els lectors rss i, fins i tot, podem filtrar, agrupar, ajuntar o ordenar algunes de les fonts a les que ens subscrivim per tal que només ens arribi la informació que ens interessa, no tot allò que es genera....

Els dos lectors de feeds que havia fet servir últimament eren Rojo i Searchfox. El primer d’ells permet etiquetar les fonts i els articles i compartir-los amb d’altres usuaris, navegar per les etiquetes d’altres i així­ trobar noves fonts, establir altres usuaris com a contactes amb els que pots compartir articles… en resum, incorpora elements i utilitats per a la comunitat. El segon, Searchfox, es un lector de feeds més clàssic (llegir els feeds, marcar-los, ordenar-los dins d’un arbre - amb categories) que té la caracterí­stica que pot aprendre dels nostres hàbits de lectura i que no ens presenta la informació només per ordre cronològic, sino que la prioritza en funció dels nostres interessos, del que ha après de nosaltres....

Fa temps que vaig provant diferents maneres d’estar al dia del que es publica a les bitàcoles que vaig seguint, però no acabo de trobar el mètode adient: com trobar allò que t’interessa, separar el gra de la palla, marcar allò que no vols que es perdi, tenir una visió general de manera ràpida i un accés fàcil a tot de manera ordenada i senzilla? De bon principi visitava directament les bitàcoles, mirant si hi havia articles nous, o bé feia un cop d’ull a serveis com bitàcoles o catapings (en el meu cas)....