feina

Els diferents mètodes per organitzar tasques pròpies no marquen, normalment, cap eina: és elecció personal de cadascú triar-ne una. Així, uns usaran outliners (on-line o d’escriptori), altres potser el mateix gestor de correu via carpetes o alguna eina tipus One Note o Lotus, i els més durs usaran emacs amb org-mode). Després de provar-ne algunes, el que més valoro és: que sigui una eina senzilla ràpida i lleugera (poca càrrega de memòria) facilitat d’instal·lació i gestió que no em tingui lligat per cap format propietari en guardar dades que pugui substituir-lo ràpidament per alguna altra eina que pugui explotar les dades senzillament....

El dia a dia es menja les hores de feina, això és un fet. Lluitar contra això, i contra els costums establerts, les urgències, apagar focs, el telèfon, el correu i algunes distraccions més, pot arribar a consumir un bon tros de temps de la jornada laboral. I és no treballar? No, però la sensació que queda és la de no haver fet res productiu, la de no avançar… i això, amb el temps, desmotiva....

Ara que cotitzarem més anys, ens ho volen endolçir fent que el temps de baixes paternals/maternals o el temps de becari també hi compti: una de blanca i una de negra. I ja posats, perquè no fem cotitzar el temps de servei militar? Perquè jo m’hi vaig tirar gairebé un any, i no m’ha cotitzat pas…