El meu sogre m’ha ensenyat un llibre que li han regalat: 1936: El asalto final a la República, de Pío Moa És un llibre sobre la guerra civil, del desembre de l’any passat. L’autor em sona, però no sé de què. A la contraportada diu que és col.laborador de Libertad Digital i de La Razón. El fullejo una mica, miro el títol dels capítols, alguns paràgrafs, algunes fotografíes que porta… De sobte em trobo em el capitol XIV: Ayer y hoy....
Ben bé la rabieta d’un nen petit: Denegar el permís de pas a les furgonetes que havien d’anar a buscar les caixes amb els primers papers que retornen, posar la policía municipal a vigilar, i fer que aquesta es cobreixi de pena tot entestant-se a no deixar-les passar, i tot seguit fer declaracions queixant-se d’una humiliació (humiliació de què?). Entestar-se, enrocar-se en una postura sense defensa possible i no voler sortir d’allà, fugint endavant: ara proposa que els papers es quedin a Madrid mentre no es resolgui el recurs que van interposar: què volen, senyors?...