informació

Cada vegada em preocupa més cap a on va Internet. La idea inicial d’una xarxa lliure on tothom pot actuar en igualtat de condicions sembla que està cada vegada més lluny. Aquella idea venia donada pels entorns inicials, tant físic com intelectual, de la xarxa: grups de científics acosutmats a intercanviar coneixements i idees, que treballaven des de terminals fixes. Avui en dia, en canvi, l’entorn s’ha capgirat: s’hi pot accedir des de gairebé arreu i en qualsevol moment, els terminals son cada vegada més mòbils i ja no es concebeix una xarxa sense actors econòmics; de fet, els actors econòmics son els que concentren avui en dia gran part tant dels continguts com del tràfic....

Un article molt interessant sobre cinc lliçons de la crisi libia a Guerras Posmodernas. I no en falla cap. (via @perequintana)

La gestió dels contactes és un tema que cada vegada pren més importància i que costa més de portar al dia, per la dispersió d’aquesta informació a diferents serveis i llocs. De la mateixa manera que la missatgeria ja no es refereix només al correu, sino que engloba tant correu electrònic com missatgeria instantània, xats, nous canals/mitjans com twitter o similars, sms, etc., els contactes ja no estan només a una agenda electrònica: els tenim repartits arreu d’aquests diferents canals, i en tenim tant a l’ordinador (i aquí s’inclou el sobretaula, el portàtil, el netbook, el de la feina) com a diferents comptes al núvol, o al mòbil....

Ja és oficial: Ascó presentarà candidatura per tal que s’hi faci el famós MTC, el magatzem de residus nuclears centralitzat, un assumpte del que els mitjans d’informació n’han anat ben plens aquests dies. I això és precisament el que em xoca: tant com s’ha informat d’actes, assembles, declaracions de polítics i contradeclaracions, de pressupostos i plans, encara continuava tenint la sensació de no estar informat del tot, de no saber pros i contres del magatzem, o del perquè de la candidatura....

Qualsevol organització té una tendència natural a la dispersió de la seva informació. A mesura que creix, el que en un moment inicial era un conjunt de dades i informacions conegudes i compartides per tots, creix i es divideix en diferents illes d’informació no del tot connectades, en part degut al propi procés d’especialització de cada persona. Així, cada persona passa a ser més o menys especialista en un tema, amb un coneixement més profund de determinades àrees i, inversament proporcional, més pobre del conjunt real, el que provoca, a més, una falta de visió dintre del conjunt general de la organització, un aïllament del grup....

Les representacions gràfiques de la informació sempre tenen una lectura més enllà de la purament funcional. La estètica associada a qualsevol representació pot ajudar moltíssim tant a la comprensió de les dades com a la visualització dels conceptes que es vulguin destacar, facilitant d’aquesta manera la explicació d’una idea, o fins i tot, millorant la comprensió d’una realitat. Per posar alguns exemples: La planta, alçat i secció d’un plànol ens pot ajudar a fer-nos una idea de com serà l’edifici i pot donar una informació tècnica molt precisa, però una perspectiva caballera o una isòmetrica ens farà veure molt més ràpidament els volums de l’edifici, la seva imatge final....