Rellegint Kapuściński em trobo això: El pitjor ròssec de l’existència d’una muralla és que crea un home defensor de la muralla, engendra una mentalitat escindida que divideix el món en un d’ínfim i malvat, és a dir, l’exterior, i un de suprem i bo, és a dir, l’interior. Per acabar-ho d’adobar, no és necessari que el defensor sigui a prop de la muralla en el sentit físic. Si en porta dintre seu la imatge i respecta les normes que la lògica de la muralla imposa, pot ser-ne ben lluny....
L’Àfrica geogràfica no es correspòn amb una Àfrica humana: no n’existeix només una, n’existeixen moltes. En què s’assemblen els paisos del Magrib amb els dogon de Mali, o els eritreus amb els habitants de Zanzíbar, els somalís amb els habitants de Togo, o els problemes de Libèria amb les guerres del Congo? Cada país, cada grup, té la seva pròpia història, els seus problemes, la seva identitat i la seva manera de ser....
De la guerra entre Pèrsia i Grècia: D’una banda, des de l’Orient s’acosta una enorme piconadora, una força bruta sotmesa a la disciplina fèrria i al poder despòtic d’un rei-amo, un rei-déu. A l’altra banda, el món grec, anàrquic, ple de desavinences, dividit per conflictes interns, discòrdies civils i ressentiment un món de tribus i cituats independents que ni tan sols formen un sol estat. Viatges amb Heròdot, Ryszard Kapuscinski, Anagrama·Empúries, 2006, pàg....