muntanya

El secret de les muntanyes és que les muntanyes simplement existeixen, com jo; les muntanyes es limiten a existir, i jo no. Les muntanyes no tenen “significat”, són significat. Les muntanyes són. El sol es rodó. Jo vibro amb la vida, i les muntanyes vibren, i quan ho sento, compartim aquesta vibració. Tot això ho entenc no racionalment, sinó de cor, i també sé com n’és, d’inútil, intentar copsar el que no es pot expressar, sabent que quedaran les paraules quan ho torni a llegir un altre dia....

14:30h, baixem en cotxe des del Coll d’Estenalles. A poc més d’un kilòmetre ens creuem un ciclista, com tants d’altres en aquella carretera. Pedala fort carretera amunt. I uns segons després, uns metres més avall, ets conscient del que has vist: pedala fort, ràpid, perquè només ho està fent amb una cama, amb la dreta; on hi hauria d’haver l’esquerra hi havia un cobertor a mitja cuixa de color negre....

Una ruta d’uns 26 o poc més kilòmetres, per fer xino-xano i en bona companyia: Sortint de Terrassa, passem pel Sanatori (Hospital del Tòrax), i pujem cap a la Serra de les Pedritxes. Per sobre de Les Foradades, seguim cap a la Torrota de l’Obac, i allà ja enganxem amb el camí de la Matagalls-Montserrat: Casa Nova de l’Obac, Les Vendranes, Vacarisses, Monistrol, i amunt cap a Montserrat per la drecera dels tres quarts....