navegador

Seran les empreses com Google o Apple els nous mitjancers del món digital? Versvs ens explica molt bé l’estratègia de tots dos de, amb l’excusa de l’experiència d’usuari, o donar més representativitat a les pàgines, o millor la usabilitat o similar, posicionar els seus navegadors com el centre de referència per accedir a la web. Els antics portals que pretenien ser el centre d’entrada a la xarxa, i que eren grans maremàgnums de coses diferents van donar pas a portals personalitzats de les empreses (recordeu iGoogle?...

Que Google hagi anunciat que deixa de donar suport a navegadors antics, entre els quals s’inclou l’Internet Explorer 6, hauria de fer pensar Microsoft… Aquest navegador encara és < href=“http://es.wikipedia.org/wiki/Internet_Explorer#Cuota_de_mercado”>usat per aproximadament un 20% dels usuaris a gener de 2010, el que no és un número menyspreable, i la decisió de Google tampoc no deixa de tenir els seus riscos. Microsoft ja fa temps que hauria d’haver tret un patch per a l’IE6 que arreglés alguns dels principals problemes que té (seguretat, ajustament a estàndars, etc…) o bé fer que l’IE7 fos compatible amb versions anterios a Windows XP (encara hi ha un parc de W2000 prou ample), però no ho ha fet ni ho farà: a despit del que puguin dir de millorar experiències d’usuari i demés xorrades, el que interessa és tenir lligat a l’usuari: un IE7 que et lliga a Windows XP et pot obligar a canviar de Windows i actualitzar llicències, mantenir la compatibilitat enrera no suposa cap benefici econòmic....

Un parell de visions interessants sobre Chrome, el nou navegador (en algunes revisions he llegit que Chrome és “només” un navegador (bravo!) de Google: John Battelle ressalta la semblança que tenen algunes característiques del navegador amb els sistemes operatius. Pere Quintana apunta la visió social i de comunitat del navegador, punt del que no se n’ha parlat gaire. Google ja fa temps que ofereix als seus usuaris aplicacions web, senzilles d’usar, ràpides i fiables: han exprimit o estan exprimint al màxim les capacitats de javascript, html i css, i depenen de tercers (els navegadors) per tal que les seves pàgines es vegin/funcionin bé....

He estat provant uns quants lectors de fils rss últimament, perquè no estava content amb els que he usat fins ara: trobo que anar repassant font per font és avorrit i cansat, i el comptador d’articles pendents el tinc com una espasa de Damocles al damunt, no m’interessa, tampoc no faig servir les capacitats socials ni vull que d’altres puguin saber què llegeixo i, per acabar, vull que sigui tant independent com sigui possible d’un sistema operatiu i sigui fàcil d’instal·lar....

Via correu electrònic [1] m’arriba un enllaç per fer una passejada per la interfície del nou Internet Explorer 7. Vaig a fer-hi un cop d’ull i m’hi trobo els grans canvis que incorpora aquesta versió (encara beta): Tabuladors per diferents pàgines (incloent els “quick tabs”, miniatures de totes les pàgines que s’estan veient en un moment) Una caixa de cerca integrada al navegador a la que li pots afegir motors de cerca… Reconeixement de feeds RSS (indicació mitjançant la icona que ja usa Firefox) Noves característiques de seguretat que alerten de la possible malícia del lloc… En total, res de nou, res que no coneixem ja, que ja funcioni bé i que funcioni sobre diferents sistemes operatius....

Durant un temps he estat provant Flock, un navegador també basat en Gecko però més orientat a comunitat. M’agrada les facilitats que dóna per publicar un weblog, la integració amb Flickr o amb del.icio.us. Segueixo, però, usant Firefox com el meu navegador principal, però he trobat unes extensions que em serveixen per fer més similar el funcionament de Firefox al de Flock: del.icio.us: Integració total amb del.icio.us: etiquetat directe, consulta, visualització dels tags propis, integració al menú del Firefox…...

Des de fa uns dies, he anat llegint sobre Flock, un nou navegador basat en el codi del Mozilla (i que per tant té tots els avantatges d’aquest), però que posa més èmfasi en aspectes o serveis més “socials” o comunitaris de la xarxa, com ara: Permet postejar directament a un blog Accés directe a comptes de Flickr Compartició dels favorits: permet publicar directament les adreçes d’interès al compte propi de del....