Unes quantes reflexions sobre les mètriques: No es pot posar números a tot. No tots els números son bons per entendre una situació o no la reflecteixen La fase d’establiment d’una mètrica ha de venir després d’entendre el problema. Les mètriques no son traslladables: cada situació o problema exigeix la seva mètrica diferent. La part qualitativa de les mètriques pot quedar oculta per la quantitativa. Una mètrica errònia pot fer-nos treballar per objectius erronis....
En el món de la tecnologia d’avui en dia, l’obsolescència programada és un fet. Ningú fa bandera d’utlitzar-la però, misteriosament, les coses caduquen, o deixen de tenir suport, per usar un eufemisme industrial. Tot és software, i per tant, si el software que controla un hardware (i tot és hardware, sigui un cotxe, una tele, un mòbil, la RaspberryPi que fas servir de nanoservidor a casa, la nevera connectada o l’endoll controlat per wifi) es queda sense suport, allò que podria seguir funcionant sense problema,[¹] pasa a ser una andròmina poc més que inútil o totalment insegura (no se sap què es pitjor)....
Desenvolupar sofwtare no és només programar. Versvs ho explica molt bé en un petit i interessant article: Si eres de los que piensa que tú tan solo desarrollas y que a ti no te tienen que calentar la cabeza con costes, precios, y demás asuntos de factorías de software (o de jefes), es hora de que vayas cambiando la forma de concebir tu propio trabajo. Afegiu també posar-se en el lloc de l’usuari (analitzar no només el cas d’ús, també l’ús (repetitivat, freqüència) que es farà del software, la presentació de la informació, el llenguatje usat, el flux de pantalles, la documentació i la interacció amb altres mòduls…...
[caption width=“730” align=“aligncenter”] Imatge via EMSISOFTblog[/caption] Sabrem mai l’abast de l’atac del passat divendres 12 de març? Mentre d’alguns afectats coneguts (el NHS, per exemple) pot ser que tinguem dades públiques i fiables, d’altres (Telefónica i un munt d’empreses privades) segurament mai sabrem l’afectació real, donat que la seva imatge de proveïdor tecnològic pot quedar tocada; ens haurem de conformar amb els números d’afectats globals donats per empreses que es dediquen a lluitar contra els virus....
La notícia de que l’autor de Joc de Trons usa un PC aïllat de la xarxa i escriu sobre Wordstar em fa plantejar-me si no tindrem massa ximpleries al cap amb la interactivitat, la multitasca i totes les coses que ens fan ser productius. De fet, no sé si fins i tot la cerca d’un editor de text “zen” (ei, n’hi ha a pantalla completa, amb fons relaxant i musiqueta suau) és una xorrada majúscula de panxacontent....
He actualitzat la traducció al català del Notepad++, un editor de codi lliure per a Windows (llicència GPL) que és un substitut ideal per a l’immenjable Bloc de Notes: és ràpid, suporta diversos llenguatges, extensions, s’integra en el sistema… La podeu trobar a la pàgina de descàrregues del programa (aneu i feu-li un cop d’ull si encara heu d’usar Windows en alguna màquina) o podeu baixar-la directament des d’aquí mateix: només heu d’instal·lar fitxer xml seguint les instruccions del lloc web (Pàgina de descàrregues, apart de Fitxers d’idioma)....
Estem acostumats a interactuar amb l’ordinador apretant botonets a la pantalla, desplegant llistes, amagant o mostrant finestres o tabuladors, i costums iguals o similars els hem traspassat al món del web: influenciats per l’entorn gràfic que ens envolta i pels consells dels entesos sobre com funcionen millor les interfícies d’usuari, no ens movem de determinats elements gràfics, que sempre són els mateixos, els disfressem com els disfressem: botons, desplegables, enllaços, tabuladors, finestres…...