territori

Carreteres i autopistes ens menen ràpidament d’un punt a un altre, dreceres que fan real la rapidesa que el vehicle promet. Els fabricants et venen la experiència del viatge, però aquest és només un interludi, un temps mort d’un origen a un destí, que és el que ens importa. Passem per la carretera sense veure-la i ens hi hem fet tant, que ni ens adonem de com ens condiciona: tot el que hi ha més enllà de la via no existeix, no surt al nostre mapa mental....

Corrent, corrent [1], avui he arribat on s’acaba Terrassa per l’est: allà estan urbanitzant terreny una mica més cap a l’est encara, a tocar del torrent de la Grí­pia. Poc a poc, Terrassa tira cap a l’est (passat el lí­mit de la riera de Les Arenes, ara la nova frontera és el torrent de la Grí­pia) i, poc a poc, Sabadell tira cap a l’Oest (ara ja s’enganxa amb Castellarnau, que està enganxat a la Mancomunitat…...