Grècia
Aquestes són algunes notes i imatges del viatge que la meva dona i jo vàrem fer el setembre del 2000 a Atenes i les illes Cíclades, a Grècia.
Índex
El recorregut
Sortint del port del Pireu, havíem de fer un petit creuer per les Cíclades a bord d'un caique, fent petites travesses entre les illes, passant per Kéa, Tinos, Mykonos, Delos, Naxos, Paros, Íos i Santorini.
Notes de viatge
Donades les circumstàncies del viatge, les notes estan dividides en tres parts:
- D'Atenes a Naxos
- Naxos
- De Naxos a Atenes
D'Atenes a Naxos
Fa dia i mig que vàrem arribar a Atenes. El primer dia, tot just vam tenir temps
per arribar a l'hotel i sortir a menjar alguna cosa, i varem aprofitar la tarda per
fer una passejada pel barri vell, la Plaka, i per situar-nos dintre de la ciutat. Al
dia següent vam anar a l'Acròpolis ben d'hora (en temps de turistes, gairebé tot
l'any, és l'única manera de veure-la amb una mica de
tranquilitat). Hem passejat entre les pedres mil.lenàries, el Partenon, l'Erecteion, les
columnes i les vies de les vagonetes de reconstrucció, hem vist les cariàtides i el que
Lord Elgin no va poder endur-se. Vàrem marxar abans que el sol estigués alt i les
riuades de gent envaïssin aquells espais, seguint els seus guies i no movent-se d'uns
camins invisibles i prefixats.
La resta del dia varem visitar l'Àgora, els barris històrics
i el mont Licabeto, des d'on es pot veure tota la vall on està situada la ciutat, i on
la millor hora per pujar és quan cau la tarda, i esperar allà que es faci fosc.
Aquest matí hem arribat d'hora al vaixell, que està atracat en un moll una mica apartat del Pireu, i mentre esperem que arribin tots els passatgers, comencem a fer les primeres coneixences, abans de salpar, ja hem trabat conversa amb dues americanes ben simpàtiques. Després ens fan la presentació i ens assignen els camarots. Particularment, el nostre és prou ample, però se sent moltíssim la maquinària del vaixell. Ens hi acabarem acostumant.
No triguem gaire a salpar. Navegant, hi ha temps per llegir, prendre el sol, parlar, mirar el paisatge, disfrutar del vent i de l'olor salobre del mar... Travessem el cap Súnion, i, de lluny, podem veure les columnes del temple de Posidó, són referències que anirem buscant durant tot el viatge. Aquest primer dia de navegació farem el troç més llarg, d'Atenes a Kéa. Dinem a bord. Quan comença a fosquejar veiem Kéa, però no hi arribarem fins que no sigui ben fosc. Aquest primer contacte amb les illes se'm fa estrany. Em trobo un port petit, tot just un moll, i al costat la platja, on hi ha algunes barques. Un seguit de cases de planta baixa bordegen el que sembla el carrer principal (gairebé l'únic) i hi ha només un petit restaurant i una tenda de queviures com ja fa anys que no les veia. Al costat del moll, l'illa s'enfila de seguida, hi ha algunes cases que estan al vessant de la muntanya, però a la banda de la platja, on hi ha més amplitud, no es veuen més cases. Em sona haver llegit que la capital, Kéa, está una mica més enllà, terra endins. De fet, tal i com ha anat la història per aqui, no m'estranyaria que fos així. Sempre seria més segur. Sopem al vaixell, fem un volt pel carrer i no triguem gaire en tornar al vaixell. Encara se'ns fa estrany, aquest país, i ens costa comunicar-nos amb la gent.
Quan ens despertem, el vaixell ja ha salpat. Kéa ens queda com un record brumós, un conjunt de cases a la vora del mar sense cap punt de connexió amb la resta del món, només la negra nit que ho envolta tot.
Pugem a esmorzar (ja coneixem tots els que seuen amb nosaltres a taula, ho faran durant tot el viatge... hi ha una petita pega: són tots angloparlants, i ens costa seguir la conversa), ens informen que anem de camí cap a Tinos, on hi arribem a mig matí.
Tinos és ja una illa gran, i la seva capital, on atraquem, és un punt religiós de referència a Grècia, ja des del port un carrer puja ben dret cap al monestir que domina tota la ciutat. Si de bon principi el carrer té tendes de comestibles, de records, i algun bar, a mesura que puja i s'apropa al monestir els comerços que hi ha tenen articles d'imatgeria religiosa, espelmes, crucifixes... De pujada ens trobem algunes persones que s'hi acosten fent algun tipus de peregrinació, o cumplint alguna promesa, hi ha una senyora que hi va de genolls.
Entrem al monestir, després de pujar alguns graons, apareix un pati gran, espaiós, amb parets encalades, blanques, i una escala que puja a una galeria on hi ha l'entrada de l'església. Hi pugem i hi entrem per una porta lateral i estalviant-nos una llarga cua que arriva al peu de les escales. Una vegada dintre, no t'hi pots estar gaire estona, has d'anar fent com un caminet. Tota la claror i l'espai que hi havia aqui fora queda aqui dintre sufocat de cop per l'ambient interior: imatges de sants, icones, tapissos, petits arcons de metall, espelmes, quadres, tot sembla amuntegar-se, barrejar-se i saltar sobre teu. L'església, però, no té la planta a la que estic acostumat, es quadrada, s'entra per un costat i se'n surt per l'altre i unes grans columnes delimiten un espai central, rodejat de baranes, a través del qual hi ha el passadís. El pas es fa difícil degut a la gran quantitat de gent que hi ha dreta, sentada, al costat del passadís... sortim. Prefereixo la tranquilitat i la llum exterior. Tornem a baixar cap al poble, i hi donem una volta... aprofitem per banyar-nos per primera vegada a l'Egeu.
Per la tarda, salpem cap a Mykonos, on hi arribem al vespre. Passejarem per tota la ciutat, pujarem als molins, veurem la petita Venècia, soparem al costat d'una església, prop del mar, i evitarem els carrers de nit, plens de gom a gom de vianants, comerços, venedors, turistes com nosaltres, bars... Un lloc bonic, plè de punts dels que n'has sentit parlar o has vist fotos, i que vols veure, igual que moltíssimes mes persones. És el peatge que s'ha de pagar.
Al matí següent, salpem i anem cap a Delos. Comença a bufar vent, i les ones fan que el vaixell es mogui bastant... les barques més petites no surten. De fet, quan arribem a Delos, estem a punt de no poder desembarcar-hi: el nostre vaixell tenia massa calat, i les barques que havien de venir a buscar-nos no volien sortir de port per por del vent que bufava. Quan ja estàvem a punt de donar mitja volta (Delos a tocar dels dits i sense poder anar-hi!), va aparèixer un petit vaixell de pescadors que tornaven a port. El capità negocià el preu i poc després ens portaren, en dos grups, a l'illa. Delos, illa neutral, sagrada, on no es podía nèixer ni morir, on hi havia santuaris i teatres, habitatges, comerços, avingudes, temples de diferents religions, estàtues i monuments, és avui un gran camp arqueológic, excavat només en part, amagant alguns tresors i mostrant-ne d'altres (la famosa avinguda dels lleons, el temple egipci, algunes cases de comerciants, els mosaics del tigre i dels dofins...). Tornem de Delos al vaixell, a mi se m'ha quedat la imaginació a la illa, intentant veure com seria fa dos mil cinc-cents anys.
Posem proa a Naxos. Allà ens hi hem d'estar només un dia, però el vent farà que ja no ens moguem d'allà la resta del viatge, només ens deixarà sortir un dia fins a Santorini.
Naxos
Naxos és l'illa més gran de les Cíclades, i en el seu temps d'aquí va sorgir una de les primeres cultures gregues importants. Nosaltres atraquem a la capital, Naxos o Jorá.
Només atracar, saltem a terra i ens repartim tots per la ciutat, anem a buscar algun lloc per menjar alguna cosa (una gyros pita boníssima) i passegem per tota la ciutat. Vulguis que no, tenim aquella mena de pressa per veure-ho tot abans de marxar. La ciutat està arran de mar, i està dominada per un pujolet on hi havia un antic castell venecià al qual encara se li pot seguir el rastre entre les cases, carrers, escales i places de la part alta de la ciutat. L'element més característic, però, és la Portara, les restes d'un antic temple que estan en una punta de roca al final del passeig marítim, ja gairebé fora de la ciutat. Quan s'arriba per mar a Naxos, és el primer que es distingeix de la resta de la població, separat d'ella però alhora donant-li un tret definitori del que no se'n pot escapar...Meravella pensar que aquesta única resta, aquesta porta gegantina, porti més de dos mil anys desafiant a la mar i al vent en la mateixa posició, veient anar i venir vaixells i soldats de totes les civilitzacions i conqueridors que per aquí han passat.
Tornem al vaixell, però no podem salpar perque bufa massa vent, força 5, i la marina grega no deixa navegar els vaixells del tamany del nostre amb aquest vent, és massa fort i podriem sotsobrar. Farem nit a l'illa.
L'endemà tampoc podem salpar, el vent continua, potser més fort i tot. Com que no sabem quan temps estarem, amb la Karen i la Lorraine lloguem un taxi i anem terra endins, volem veure el kourós de Melanés. Els kourós eren estatues que ja començaven a incorporar, tot i la seva postura rígida, certa flexibilitat, acostumaven a tenir una cama adelantada i els braços l'un lleugerament endavant i l'altre lleugerament enrera, com si caminessin. Les feien d'un sol bloc de pedra, a la cantera, i després les traslladaven al seu lloc definitiu. Passava que a vegades, mentre l'estaven fent, alguna podia caure o esberlar-se, i aquesta la deixaven allà. I això és el que volem anar a veure a Melanés, un kourós que, quan l'estaven fent, va caure i se li va trencar una cama, i allà el van deixar... qui els ho havia de dir, que gairebé tres mil anys després, aquella estàtua esberlada i oblidada seria motiu de visita!
Per anar Melanés aprofitem i fem volta cap a la part est de la illa, passem per Chalki, al centre, i visitem una destileria i comprem citrón, un licor típic de l'illa que, de pas sia dit, és ben bó, com una mena d'anís allimonat. Seguirem camí, ens arribarem fins a Apirathos, a l'est de l'illa, farem volta per les carreteres degut a les obres i finalment arribarem a Melanés, a veure el kourós. Sorprén trobar el que fa molts anys va ser una cantera i on hi ha una estàtua marcada com interessant mig rodejat d'horts i sent una mica difícil de trobar... Quan tornem, ja haurem fet amistat amb el conductor, en Thassos, a qui seguirem veient els segÜents dies...
El vent bufa i bufa, ara ja no poden navegar ni els ferrys, la navegació entre les illes està aturada, i qui volia marxar no ho pot fer, no es pot sortir de l'illa. Nosaltres aprofitem per passejar amb tranquilitat per la ciutat, menjar bé, disfrutar del sol, visitar museus i anar al nord de l'illa amb Lorraine i Karen, a Apollonas, a veure més coses. Agafem un bus de línea regular, així de pas veiem els pobles de l'interior. L'illa és muntanyenca, molt muntanyenca (de fet, el marbre de Naxos és molt famós i molt apreciat), i per tant totes les carreteres no són gaire amples i donen voltes i més voltes i es triga estona en anar d'un lloc a un altre i cobrir petites distàncies. L'estada a Naxos, però, és d'allò més tranquila. Aqui és on realment comencem a veure com són els grecs, com viuen, i és també on comencem ja a sentir-nos a gust, no en un pais llunyà.
Abans de marxar, només sortim una vegada de l'illa, un dia que el vent bufa menys i els ferrys poden navegar, tot el grup n'agafem un de ràpid i anem fins a Santorini. Llàstima que la visita que fem a l'illa és una visita llampec, en autocar, d'aqui cap allà i, tot hi haver vist l'illa, no et queda cap record, cap sensació, només imatges: les runes d'Akrotiri, Oia, els estimbats que baixen al mar, el blau fosc de les aigues de la caldera... Tornem a Naxos, i visitem de nou la Portara. Ja no ens mourem d'allà fins l'últim dia. El dia abans, dijous, Karen i Lorraine poden tornar en l'únic avió que surt de l'illa per anar a Atenes i empalmar amb el seu vol a casa. La resta ens quedem a terra.
De Naxos a Atenes
El vent segueix bufant, però els ferrys poden navegar. Aquesta nit, a les 12, n'arriba un. Tenim reservats llocs de primera per tornar fins a Atenes. Una hora abans, estem tots al moll, esperant que arribi el vaixell, vigilant les maletes i no perdre lloc de pujada i, com nosaltres, la resta de viatgers que ja fa dies que han de sortir de l'illa i no han pogut fer-ho, els camioners, els comerciants... A cinc minuts per les dotze, el ferry creua una de les puntes de la badia, i enfila cap al port però, quan ja hi està arribant, se li apaguen de sobte els llums. No passa un minut que ja els torna a tenir encesos, però alguna cosa ha passat. En comptes d'anar cap al moll, sembla que el vent se l'endugui. Passa del moll i s'atura cent metres més enllà al mig del port. No sabem què passa. S'atansen barques, s'estiren cordes i es fixen al norays del port. Fins que no aconsegueixen apropar el vaixell al moll i fer que la gent que hi havia pugui sortir, ha passat ben bé una hora i mitja. Resulta que s'ha bloquejat l'arbre de propulsió que dona força a l'hèlix, i això ha fet que el vaixell s'aturés; a més, el vent l'ha arrossegat cap a una part del port poc fonda, i el casc ha rascat. Cal revisar que no ha passat res, que l'hèlix està bé. El vaixell no pot sortir. Decepció. Més tard ens informen que la Marina Grega ha ordenat un altre ferry que s'atansi a tots els ports recollint a la gent. Tornem al nostre vaixell a dormir, i a les quatre, ens desperten a correcuita, el ferry s'està apropant. Agafem les maletes i recorrem dos molls a pas lleuger, just per pujar al nou ferry. Ja estem a bord. Aquest ferry, però, no va a Atenes, sino a un altre port, des d'on haurem de tornar per terra a Atenes. Tampoc no hi ha camerots de primera, tant se val, el vaixell està plè de gom a gom (més que un ferry, sembla un autobús), així que només pel fet de poder dormir sobre una cadira ja ens donem per contents. A les set del matí arribem a port. Volíen pagar-nos un taxi a cada un per tornar a Atenes, però al continent els taxistes estan de vaga pel preu del carburant. No se com s'ho fa però Àlex, el guia, aconsegueix un autocar per portar-nos a tots, encara que ens haurà de deixar un a un al seu hotel o destí. La Yolanda i jo serem els últims que deixaran a lloc, ben mirat, ens ha sortit una excursió gratuïta per conèixer l'Àtica i Atenes (voltem per tot arreu)
Ja estem a Atenes. Per fi. Deixem les coses a l'hotel, sortim a menjar quelcom , i per la tarda ens estirem al llit. Ens aixecarem a l'hora d'anar a sopar!
Els dies que ens queden a la ciutat els aprofitarem fins l'últim moment, però sense presses. Cal deixar-se envair per la ciutat, pels seus edificis, murs i carrers, sentir el pes de la seva història, però també cal respirar-la, disfrutar-la, observar els seus habitants, parlar-hi i adonar-se'n que la Grècia que estem visitant ja no és la Grècia clàssica, que ha evolucionat, que molts pobles i moltes influències formen el país actual. Només així és possible intentar disfrutar intensament de l'estada, la resta només serà buscar restes arqueològiques en un país que se'ns farà estrany.
Les fotos
Pitgeu sobre les fotos per veure-les amb més detall.
|
Atenes. L'Acròpolis. No hi ha paraules suficients per descriure tanta bellesa, tant saber, tant poder i tanta delicadesa alhora.I és només un reflex del que fou. La pena és que també sigui un llibre obert sobre la destrucció, els robatoris, l'expoli i el pur interès econòmic dels homes. Són les dues cares de l'home, i, potser, els dos pols sobre els que es mou la història. | Atenes. El Partenó, inigualable després de tants segles. |
|
|
|
Atenes. L'Erecteion, en part reconstruit. amb les seves famoses Cariàtides. | Atenes. L'Acròpolis vista des de la muntanya de Filopapo. |
|
|
|
Mykonos. Un carrer de la ciutat. | Mykonos. L'església d'Hagia Anna (Santa Anna). |
|
|
|
Delos. Una vista panoràmica de l'illa, amb l'avinguda de les columnes i, al fons a la dreta, la famosa avinguda dels lleons. | Delos. Els pescadors que ens vàren portar a l'illa. |
|
|
|
Naxos. Una vista panoràmica de la ciutat des d'un moll del port. El castell que varen bastir els venecians encara es pot adivinar entre les formes de les cases. | Naxos. Un dels carrers de la ciutat vella, encalats i plens de flors. |
|
|
|
Naxos. Un carrer estret de la part alta de la ciutat de Naxos, o Hora, capital de l'illa. Durant molt temps va estar dominada pels venecians, i això es nota en la configuració del casc vell de la ciutat, sobre un pujol, dominant una petita badia, i ple de carrerons estrets i escales. | Naxos. Al capdamunt de la ciutat vella encara hi ha una església catòlica, tot i que la presència de catòlics a l'illa és molt reduïda, un remanent de la que hi va haver en temps de dominació veneciana. |
|
|
|
Naxos. Posta de sol a la badia, des del port. | Naxos. La Portara, únic element en peu d'un antic temple naxià dedicat a Zeus. Està situat en una petita península, a ponent de la ciutat. Sembla mentida que encara estigui allà, desafiant al temps i als vents. |
|
|
|
Apollonas. Raïm secant-se al sol al terrat d'una casa. | Santorini. Vista de la caldera des d'Oía, un dels pobles que pengen sobre el mar. Sembla impossible que per una banda la terra pugi suaument des del mar i des de l'altra no hi hagi més que un tallat altíssim, amb pobles que es miren des de l'alçada el cràter de color blau fosc intens d'un antic volcà. |
|
|
|
La gent del vaixell,d'esquerra a dreta: La Yolanda, Leslie, Mark, Ross, Sandra, Lorraine, Kareen i jo. I és que on menys t'ho esperes pots trobar amics! |
Algunes adreces
- Gorcondile
- Passeig del port, Hora-Naxos.
Boníssim el saganaki (formatge fregit) i el salmonete, tot regat amb un bon vi i si no, deixeu-vos aconsellar pel seu propietari en Gregorio. - Piccolino
- 10, Kida Thineon & Sotiros, Plaka, Atenes, prop de
l'església de...
Per menjar al carrer, a l'ombra, ben tranquil. - Edén
- Plaka, Atenes, prop de la torre dels vents.
Restaurant vegetarià amb un ambient molt tranquil - ¿?
- Al carrer Athina, just quan s'eixampla, a mà esquerra en direcció al Mercat Central, poc abans d'arribar-hi. Atenes. No recordo el nom del bar (nosaltres li deiem Pepe's, però no deu ser aquest, és clar), és un local moooolt petit, però fan una gyros pita boníssima i molt barata.
Més informació
- Zeus Cruises a www.zeusgroup.gr
- Les Cíclades www.vacation.net.gr/p/cycl.html
- Naxos www.naxosnet.com