Manel Guerra

Midterms avui a USA. Unes eleccions on no hi podem fer res però que marquen, en certa manera, el termòmetre del món occidental, si ens escorem cap a l’autoritarisme, sense màscares ni pudors, o si som capaços de recuperar, en certa manera, el control democràtic. Podrà el moviment dels Socialistes Democràtics d’Amèrica (DSA), allunyat de l’establishment del seu partit, recuperar part d’una política més propera als interessos reals de la gent? Serà això un toc d’atenció als poders i les elits econòmiques i tecnològiques que volen refer el món al seu gust? [+]...

Fa uns anys parlàvem de l’escassetat del món físic respecte l’abundància del món digital, i que això ens havia d’aportar l’expansió i la facilitació de l’accés al coneixement, millor comunicació entre tothom. Avui en dia, li hem donat la volta al model. Si ja fa un temps l’escassetat de la dada feia témer per l’entrenament dels LLM (recordeu quan parlàvem de dades sintètiques), ara la massificació de l’ús dels diferents productes de IA (no parlo ja de models) fa que passem de l’abundància del món digital a l’escassetat del temps de càlcul: [+]...

Els propis constructors de la intel·ligència artificial han anunciat, fa dies, un AI-pocalipsis que acabarà amb tots nosaltres. Comença un dels profetes, i la resta el segueixen, en una bonica coreografia, sabent que tots els mitjans ho explicaran arreu. No n’ha faltat ni un, dels interessats, ni dels proveïdors de la tecnologia necessària (Nvidia, per exemple), tampoc. Però el sol fet que ho anunciïn qui l’està construint i hi està comprometent tots els diners que no tenen, ja ho fa una mica sospitós. [+]...

Un estiu de molta calor, ara sembla que marxa, ara torna, en uns dies ho canviarem per fred sec i pluges torrencials sobre terra seca i esquerdada. El clima, desordenat i boig, és símptoma d’un planeta que es calenta i reacciona de manera extrema. Passem del límit màxim de 1,5 graus de calentament planetari que s’havia establert als acords París i ara els 1,8 graus serien el nou límit inferior menys dolent (difícil dir-li optimista). [+]...

Que el món es posi d’acord en alguna cosa avui en dia és quelcom a celebrar. I si és per arreglar una injustícia, per petita que sigui, encara millor. Perquè del que parlo és del fet que la ONU ha aprovat d’adoptar un mapa que representi millor la mida real d’Àfrica (bé, no només d’Àfrica, sinó del planeta1). Sabem de sobres que els mapes no són innocents, son representacions amb una finalitat o altra. [+]...

Fa uns anys que uso una instal·lació pròpia per llegir feeds, una combinació de Tiny Tiny RSS i FeedMe. Faig servir Tiny Tiny RSS (tt-rss) com agregador de feeds, i Feedme com aplicació al mòbil i a e-reader per llegir els feeds més còmodament1: així tinc un únic lloc on capturar-los i diferents punts d’accés / lectura sincronitzats (o sigui, el que et fa un Inoreader, per exemple, però autohostatjat i sense anuncis o quotes). [+]...

Hashover és un sistema de comentaris basat en fitxers de text que és l’escollit per aquest blog. En aquest article (una mica tècnic i llarg) explico la cerca del sistema de comentaris i com he insertat Hashover dins de Hugo, el programari que genera aquesta pàgina.

Si el codi que generen els LLM a dia d’avui arriba a ser igual o millor que el generat per programadors humans en casos d’ús habituals… hem de seguir mirant (i tocant) el codi? Si posem les mans en un codi no generat per nosaltres mateixos, no pot ser que hi introduim errors? Partim de la base de tenir un codi ben generat i sabent que comprendre i modificar amb seguretat un codi que no és propi (no escrit per un mateix) no és fàcil, per ben estructurat i documentat que estigui (això, els que ens dediquem a la cosa de programar, ho hem patit moltes vegades… o ho fem patir). [+]...

Més enllà de titulars pescaclics d’alguna premsa, no existeixen IAs rebels, sinó una falta de responsabilitat en molts punts de la cadena, males o pobres praxis ocultes sota secrets industrials o interessos de seguretat, i massa interessos econòmics que depenen de tot això. Una barreja de mala combinació amb transparència i control d’eines poderosísimes. Oli i aigua, com qui diu. Sabent que el funcionament de les IAs és diferent de la programació habitual, perquè la IA generativa no interpreta literalment les instruccions, com la programació algorítmica tradicional, si no que el que fa és interpretar les ordres (prompts) que l’usuari li dóna, que no té coneixement propi de saltar-se o no uns límits establerts per la ètica o la norma jurídica o que no sap la intenció darrere del que li demana alguna cosa, no es pot calibrar, interpretar o mesurar el que fan les IA de la mateixa manera de sempre, amb les mateixes eines. [+]...

Aquesta setmana la notícia del món IA ha estat l’escapada de control d’un model d’OpenAI i el hackeig d’un altre servei: Un model d’OpenAI, sense que ningú l’hi hagués ordenat, va travessar el perímetre del seu entorn de proves, va accedir a Internet i va hackejar Hugging Face per obtenir les respostes d’un test de ciberseguretat. No ho va fer intencionadament, ho va fer perquè podia, i perquè ningú havia configurat bé els seus límits. A més, van passar set dies fins que algú es va adonar del que havia passat. Ja no cal una IA rebel per tenir un problema greu, n’hi ha prou amb un agent prou capaç i un entorn mal dissenyat. Aquesta és la lliçó d’una setmana que, vista des de fora, semblava dominada per llançaments i xifres de rendiment, però des de dins, planteja una pregunta que el sector ha anat posposant: saps exactament el que fan els teus agents quan no els estàs mirant? […] El cicle de l’entusiasme ha acabat, comença el cicle de la responsabilitat. — Oscar Junyent a Agents que s’escapen, feines que es perden, preus a la meitat, La Píndola de TecnologIA (28/07/2026) [+]...