Al novembre vaig començar a usar Delta Chat, amb la intenció de deixar Telegram i Whatsapp, en un viatge cap a usar cada cop menys serveis extractius de dades (també li diuen xarxes socials). Continuo amb Delta Chat i, hores d’ara, per mi el canvi és un èxit. Ja fa molt que gairebé no uso Telegram (i el missatge de fa uns dies d’en Durov m’ha refermat més en la decisió), i m’hi mantinc per un únic grup, que està també en vies de migració. ...

Em fa gràcia quan titllen de Monstre un conqueridor que provoca la mort de milions de persones per vanitat personal. Pregunteu-ho de debò a un alferes Petrúixov o a un tinent Antónov qualsevol: són tots petits Napoleons, petits monstres disposats a desencadenar un comat ara mateix, a matar un centenar d’homes només per aconseguir una medalleta més o un terç més de soldada. — El setge de Sebastòpol, Lev Tolstoi, Ed. del Cràter, 2025, pàgina 95 ...

En un món de percepcions, hem de garantir la dada correcta, fiable. — En una reunió a la feina, sobre govern de la dada Una frase escoltada a un company arxiver que resumeix el que, com informàtics, és gairebé un objectiu professional i hauria de ser part de la nostra ètica professional avui en dia. No puc estar-hi més d’acord: en uns temps en què el relat està per sobre la dada, o que s’usa la dada per vestir un relat, és totalment necessari que hi hagi confiabilitat i traçabilitat per poder arribar al fons, a la veritat o, si més no, al fet objectiu. Les interpretacions queden, han de quedar, fora del govern de la dada.

La cosa aquesta de la informàtica, que és tan etèria i tan del núvol i tan com lleugera, però que consumeix energia i recursos com la més terrenal de les indústries, és que no tenim una manera gràfica fàcil de fer veure el que gasta, contamina o consumeix (que son termes molt relacionats i mig sinònims, pel que ens ocupa). A tu et fan al costat d’on vius un mega-centre de dades o un magatzem d’Amazon i allò es veu d’una hora lluny. I quan comença a fer soroll, veus cables que entren, o camions i furgonetes que entren i surten… allò ja fa pinta que ocupa molt d’espai, molt de ciment, i molt de tot (altra cosa és que ho vulguem veure, t’ho dissimulin en un polígon industrial agonitzant o ben lluny de les ciutats grosses). ...

Necessitem un món sense centres i una nova manera de relacionar-nos, més justa. El món post-Yalta es va construir segons l’equilibri entre els vencedors de la guerra i la situació geopolítica, estratègica i econòmica d’aleshores. Després dels processos de descolonització, semblava que el món occidental agafava la torxa de la llibertat i la democràcia i l’havia de portar arreu del món, i amb la desfeta de la URSS als 90, la parella democràcia-capitalisme semblava la guanyadora… ...

La crisi de Groenlàndia entre Europa i Estats Units està acabant amb l’ordre mundial establert des de la Segona Guerra Mundial: l’ascens imparable de la Xina, la deriva dictatorial, post-imperial, sense complexes i hostil de Rússia amb tots els seus antics satèl·lits i la pèrdua d’influència dels Estats Units cap a la Xina, accentuada amb les actuacions forassenyades del seu president amb aspiracions imperials i egoisme forassenyat, ho estant trencant tot. ...

El món digital avui: humanitzem la IA mentre inventem la mendicitat digital. La primera és una trampa (perquè causa problemes i confusió: parles amb una màquina), la segona és un pas més en la falta d’empatia i ètica, emparats en la llunyania que dóna la pantalla (no en dic anonimat, perquè no l’és i perquè és malversar el concepte). El punt d’unió entre les dues? Les decisions de disseny dels sistemes (de funcionament i d’interfície), que es prenen conscientment: dopem o informem? Mostrem o simulem?

De fa 3 dies m’han confirmat que aquesta pàgina ja està a la llista del 512kb.club, amb el merge fet a la línia principal! Potser a qui llegeixi això no li diu gaire, per a mi, però, és un reconeixement a l’esforç de tenir una pàgina petita, amb allò que vull que hi hagi, tècnicament correcta i no hiperinflada de brossa tècnica que no ajuda a res. ...

La web acollidora és una part de la xarxa on, poc a poc, ens hem anat refugiant perquè és més segura que l’exposició pública generalitzada de les xarxes socials. La idea (original de Venkatesh Rao i explicat molt gràficament per Maggie Appleton) surt a partir de les pràctiques cada vegada més agressives de les empreses que proveeixen xarxes socials, en quant a l’ús i predació de les dades, la permissivitat de conductes agressives i no regulació del contingut (cada vegada més extrem) o la mercantilització i publicitació de tot el que sigui possible… en resum, veure la informació com un recurs a explotar i als usuaris com receptors de publicitat i compradors a bombardejar, sense gaire més complicació, ens ho venguin com ens ho venguin. Que, a més, per explicar aquesta evolució s’esmenti la teoria del bosc de la foscor, ja és prou significatiu de l’evolució de les (ja) mal anomenades xarxes socials. ...

El lloc 512kb.club diu: The internet has become a bloated mess. Huge JavaScript libraries, countless client-side queries and overly complex frontend frameworks are par for the course these days. Ja no és només l’emmerdificació del contingut, la politització descarada de les xarxes socials, l’“algorisme” per monetitzar qualsevol cosa que s’hi pengi o l’ús de les dades personals i la revenda d’aquestes per fer… de tot. Tots aquests temes son publicitat, dades, privacitat, informació… simplificant molt, el que tècnicament en podríem dir el contingut. ...