Amb el desplegament de la IA arreu de les empreses i organitzacions i la subsegüent substitució de determinades tasques repetitives i de poc valor inicial per eines integrades i agents, s’albira un risc sobre feines de coll blanc (tecnològiques, administratives, financeres, recerca) que ja fa temps que passa en feines i oficis més manuals: la falta de relleu i la pèrdua de coneixement. En oficis on tradicionalment hi ha hagut una transmissió de coneixement i d’habilitats com fusters, llauners, electricistes, pintors… ja fa temps que manquen professionals i hi ha demanda de mercat creixent, ara ja generalitzada arreu: ha vingut donada, històricament, pel poc reconeixement social i laboral que se li ha donat a aquests oficis, el prestigi que han tingut socialment altres feines i la pèrdua de focalització en captar talent i professionals per aquests àmbits: feines que semblava que podia fer qualsevol, i no gaire ben pagades Tot un seguit de malentesos i prejudicis laborals i socials que han portat a minusvalorar-les. Sembla que ens adonem que això no és així, i hi ha una tendència a revertir la situació: més inversió en formació, en centres, més prestigi social, més oportunitats de feina a futur… però és una situació que no es resoldrà en poc temps, i que ha comportat la pèrdua, en general, de la figura de l’oficial i l’aprenent1, que era el que feia, en ambients estrictament laborals i més enllà d’escoles, que hi hagués una transmissió de l’ofici, de la manera de fer, i de la pròpia cultura corporativa (si bé fa anys no s’emprava aquest terme). Hores d’ara, això ha provocat una pèrdua de coneixement i un impacte econòmic, de rendiment i de pèrdua de força laboral i habilitats que ara estem patint de manera prou evident. ...

Si mai passeu per Roma hi ha una vista de Sant Pere del Vaticà curiosa i no tan massificada com d’altres: el Bucco di Roma o el Bucco di la Serratura permet veure, des de l’ull d’un pany de porta, la cúpula de Sant Pere, alineada per un passeig de xiprers. N’hi ha que li posen el qualificatiu d’aquelles coses de Roma secreta, que poca gent coneix. No us ho penseu pas, la cua per mirar-hi és important, i llargueta, preneu paciència… o aneu ben d’hora. ...

Torno en bus d’una caminada llarga per La Segarra, amb les cames cansades i els ulls plens de pedres, conreus, bosquets, aigua i castells. Murs de pedra al llarg de petites valls entre tossals per retenir l’aigua, escadussera allà; camins i viaranys que els connecten, molts oblidats ja de la seva funció inicial, per la mecanització i per la pèrdua de població. Pletes, castells i masos que esquitxen el territori, i que donen forma a una terra viscuda, treballada i cuidada arreu. Un paisatge humà, agrícola i natural creat a base de temps i esforç. ...

Dries Buytaert, el creador de Drupal, proposa una Escala de Sobirania del Software basat en un sistema d’etiquetes, del més obert i sobirà al més tancat i depenent: La proposta és molt interessant, perquè combina elements tecnològics, de propietat, tipus de llicenciament (i possibilitat de re-usar) i la visió estratègica (política). El post on ho publica i explica és més que recomanable per tots els que ens dediquem a la tecnologia1 i, encara més, en l’àmbit de la cosa pública. ...

Al novembre vaig començar a usar Delta Chat, amb la intenció de deixar Telegram i Whatsapp, en un viatge cap a usar cada cop menys serveis extractius de dades (també li diuen xarxes socials). Continuo amb Delta Chat i, hores d’ara, per mi el canvi és un èxit. Ja fa molt que gairebé no uso Telegram (i el missatge de fa uns dies d’en Durov m’ha refermat més en la decisió), i m’hi mantinc per un únic grup, que està també en vies de migració. ...

Em fa gràcia quan titllen de Monstre un conqueridor que provoca la mort de milions de persones per vanitat personal. Pregunteu-ho de debò a un alferes Petrúixov o a un tinent Antónov qualsevol: són tots petits Napoleons, petits monstres disposats a desencadenar un comat ara mateix, a matar un centenar d’homes només per aconseguir una medalleta més o un terç més de soldada. — El setge de Sebastòpol, Lev Tolstoi, Ed. del Cràter, 2025, pàgina 95 ...

En un món de percepcions, hem de garantir la dada correcta, fiable. — En una reunió a la feina, sobre govern de la dada Una frase escoltada a un company arxiver que resumeix el que, com informàtics, és gairebé un objectiu professional i hauria de ser part de la nostra ètica professional avui en dia. No puc estar-hi més d’acord: en uns temps en què el relat està per sobre la dada, o que s’usa la dada per vestir un relat, és totalment necessari que hi hagi confiabilitat i traçabilitat per poder arribar al fons, a la veritat o, si més no, al fet objectiu. Les interpretacions queden, han de quedar, fora del govern de la dada.

La cosa aquesta de la informàtica, que és tan etèria i tan del núvol i tan com lleugera, però que consumeix energia i recursos com la més terrenal de les indústries, és que no tenim una manera gràfica fàcil de fer veure el que gasta, contamina o consumeix (que son termes molt relacionats i mig sinònims, pel que ens ocupa). A tu et fan al costat d’on vius un mega-centre de dades o un magatzem d’Amazon i allò es veu d’una hora lluny. I quan comença a fer soroll, veus cables que entren, o camions i furgonetes que entren i surten… allò ja fa pinta que ocupa molt d’espai, molt de ciment, i molt de tot (altra cosa és que ho vulguem veure, t’ho dissimulin en un polígon industrial agonitzant o ben lluny de les ciutats grosses). ...

Necessitem un món sense centres i una nova manera de relacionar-nos, més justa. El món post-Yalta es va construir segons l’equilibri entre els vencedors de la guerra i la situació geopolítica, estratègica i econòmica d’aleshores. Després dels processos de descolonització, semblava que el món occidental agafava la torxa de la llibertat i la democràcia i l’havia de portar arreu del món, i amb la desfeta de la URSS als 90, la parella democràcia-capitalisme semblava la guanyadora… ...

La crisi de Groenlàndia entre Europa i Estats Units està acabant amb l’ordre mundial establert des de la Segona Guerra Mundial: l’ascens imparable de la Xina, la deriva dictatorial, post-imperial, sense complexes i hostil de Rússia amb tots els seus antics satèl·lits i la pèrdua d’influència dels Estats Units cap a la Xina, accentuada amb les actuacions forassenyades del seu president amb aspiracions imperials i egoisme forassenyat, ho estant trencant tot. ...