Hola!

Gestionar la informació que trobem a la web és una feinada: guardar en algun lloc el que ens interessa, potser anotar-ho per tenir una referència en un futur, ordenar-ho amb coses similars o agrupar-ho… requereix d’un suport específic, d’una eina: desar un favorit al navegador no és només suficient. Si volem usar allò que hem guardat per estudiar, crear connexions o aprendre necessitarem un sistema que acabi essent una llibreta digital totalment flexible, on ho deixem tot i on ho voldríem trobar tot, un segon cervell; i necessitem que els passos per ordenar i trobar la informació siguin mínims: el mètode ha de ser transparent, perquè el que interessa de veritat és el resultat final, la informació....

És molt fàcil associar l’omnipresència i la quantitat d’informació de la xarxa a pensar que la informació que està allà és immutable i permanent, que sempre hi serà. I si ja era fàcil només tirant de cercador, avui en dia fent les consultes als nous oracles intel·ligents de la xarxa, encara ho és més. I, sense adonar-nos, caiem, cada vegada més, en la immediatesa de la resposta i de la informació: tenim el que volem i quan ho volem, i cada vegada mirem menys d’on ve, qui ho diu, i ja no parlem de guardar-ho de cara al futur… perquè, si ja ho buscarem de nou, i ja ho trobarem (com sigui, via cercador o via IA) allà… qui es preocupa de la feinada de guardar adreces d’interès i ordenar-les, per després tornar-hi?...

Que la democràcia com la coneixem en l’últim segle a Occident (o els últims 50 anys, aquí) està molt amenaçada és ja coneixement comú, i sense ser alarmista ni exagerar: és un fet. Amenaces externes (dictadures i règims autoritaris hostils) i amenaces i febleses internes (extremismes polítics i religiosos, o interessos econòmics, per exemple) desdibuixen la política i els temes d’interès comú, polaritzant el discurs i desdibuixant o amagant realitats (culpabilització de grups minoritaris, greenwashing, instrumentalització de problemes socials…)....

La IA està de moda, no hi ha dubte. Estem tots descobrint què ens pot oferir, com usar-la, en què ens influeix i com ens afecta, com proveir-la, com s’entrena, com aprèn, i totes les implicacions que això pugui tenir. Més enllà del repte científic, computacional, informàtic, social i ètic que suposa, o l’impacte que pot tenir en l’economia, la societat, la política o els conflictes… la IA té una dimensió econòmica importantíssima....

Llegir és moltes coses. Llegir ens distreu, ens ensenya, ens fa pensar, ens fa riure, plorar o enfadar-nos, ens planteja dubtes i que qüestionem coses, ens aporta idees i ens obre portes arreu. I sembla senzill: només necessitem un llibre, oi? No. També necessitem temps i criteri: Temps, perquè la lectura no es pot fer a salts o a trossos si la volem gaudir treure-li suc Criteri, perquè hem de decidir què volem llegir, a què li dediquem la nostra atenció, i a quines idees ens exposem o hi volem pensar....

El temps, els anys, les edats, només son nombres sense solta ni volta, les coses més importants de la vida no es poden comptar. L’amor, el dolor, la por, la felicitat, què vols comptar, aquí? Només has de fer el cor fort mentre t’hi capbusses. — El calamar gegant, Fabio Genovese, Ed. del Periscopi, 2021, pàgina 54 Això és una veritat immutable, real, gran com un temple grec sobre una roca: venim a viure, no a mirar com vivim o a comptar el què fem....

Cualquier persona que trabaja con tecnología vinculada a asuntos humanos debe tenerlo presente en todo lo que haga. Y escuchar su conciencia. […] Pero esto a veces la gente lo asume como una excusa para no examinar su conciencia y eso es precisamente lo que hace que las cosas vayan mal. Cuando no implicas tu conciencia en tu trabajo es cuando empezamos a tener experiencias miserables. Por lo tanto, todo lo que hagas debes hacerlo con tu sombrero de ser humano y no con el sombrero corporativo....