Son els agents de la IA generativa el camí a seguir en la comercialització generalitzada de la IA avui en dia?
Els agents tenen el seu paper i seran un gran pas endavant per automatitzar tasques i potenciar l’ús de sistemes IA que interactuin amb altres sistemes, però poden substituir la individualitat de cada un de nosaltres o, millor dit, actuar com si fóssim nosaltres, amb la nostra personalitat i característiques en tasques que no siguin rutinàries, que depenguin del nostre pensament i personalitat?
John Battelle no ho veu veu gens clar:
Here’s the problem: you’ve managed to convince nearly all of us that sometime real soon, generative AI will deliver us powerful services that will automate nearly every difficult and/or deadly boring task we currently have to perform.
[…]
The “agentic web” (watch that phrase, because it’s likely coming for Oxford’s word of the year in 2025) is tech’s latest nirvanic fever dream, and it’s a doozy
The tragedy of Generative AI, (5/12/2024)
El model centralitzat de la IA que proposen les empreses que hi treballen no acaba de quadrar amb la complexitat del món real per substituir l’execució real de les tasques que fem de manera individual: no hi ha manera de substituir-nos a cada un de nosaltres, donades les casuístiques, característiques i maneres de ser de cada un dels milions d’éssers humans.
Des d’un punt de vista computacional i de consum de recursos, no es pot fer, diu.
I crec que té raó: sense simplificar el sistema, no ens pot substituir a cada un de nosaltres. I si es simplifica el sistema, agrupant i fent característiques comuns, es perd la individualitat i la possibilitat d’innovació. El que ara pot semblar una ajuda, a la llarga pot ser una homogeneïtzació, si es segueix amb un model centralitzat.
I aquí rau l’argument clau: cal canviar el focus de la plataforma (centralització i substitució) als extrems, les persones, potenciant les característiques individuals, facilitant les tasques, però no substituint les persones.
Però això és un problema: si les empreses actuals volen rendibilitzar les increïbles sumes d’inversió que tenen, necessiten concentrar el poder (dades i mercat) en les seves plataformes; posar el focus fora d’això, no proporciona beneficis amb un model de negoci (la orientació del mercat actual) que tendeix a la concentració en poques mans de tots els serveis digitals.
I no és només un tema econòmic: és un tema de confiança i de poder.
- Confiança en unes empreses que no son transparents, que usen les nostres dades en el seu interès, sigui per vendre productes o per gestionar serveis (preus) en funció del que saben de nosaltres.
- Poder perquè es transformen en mitjanceres opaques de la dada: confiem en els resultats de la IA sense saber d’on surt la informació que ens torna, sense possibilitat de validar allò que llegim. Faríem confiança a algú de qui no podem validar els seus arguments?
Com diu en Battelle: cal canviar com interactuem amb les plataformes tecnològiques, perquè ens serveixin a tots. Això no és només un canvi tecnològic, és un canvi econòmic i (ara ja) social.