Amb el desplegament de la IA arreu de les empreses i organitzacions i la subsegüent substitució de determinades tasques repetitives i de poc valor inicial per eines integrades i agents, s’albira un risc sobre feines de coll blanc (tecnològiques, administratives, financeres, recerca) que ja fa temps que passa en feines i oficis més manuals: la falta de relleu i la pèrdua de coneixement.

En oficis on tradicionalment hi ha hagut una transmissió de coneixement i d’habilitats com fusters, llauners, electricistes, pintors… ja fa temps que manquen professionals i hi ha demanda de mercat creixent, ara ja generalitzada arreu: ha vingut donada, històricament, pel poc reconeixement social i laboral que se li ha donat a aquests oficis, el prestigi que han tingut socialment altres feines i la pèrdua de focalització en captar talent i professionals per aquests àmbits: feines que semblava que podia fer qualsevol, i no gaire ben pagades Tot un seguit de malentesos i prejudicis laborals i socials que han portat a minusvalorar-les. Sembla que ens adonem que això no és així, i hi ha una tendència a revertir la situació: més inversió en formació, en centres, més prestigi social, més oportunitats de feina a futur… però és una situació que no es resoldrà en poc temps, i que ha comportat la pèrdua, en general, de la figura de l’oficial i l’aprenent1, que era el que feia, en ambients estrictament laborals i més enllà d’escoles, que hi hagués una transmissió de l’ofici, de la manera de fer, i de la pròpia cultura corporativa (si bé fa anys no s’emprava aquest terme). Hores d’ara, això ha provocat una pèrdua de coneixement i un impacte econòmic, de rendiment i de pèrdua de força laboral i habilitats que ara estem patint de manera prou evident.

Mentrestant, això a les empreses i organitzacions de serveis no semblava que hagués de passar. Però la demografia i la tecnologia ens estan demostrant el contrari:

  • El canvi generacional amb la jubilació de la generació dels 60 farà que es perdi molt coneixement acumulat durant llargues carreres, coneixement moltes vegades no escrit, de xarxes de contactes i d’experiència, habilitats d’adaptació i de desplegament de noves tecnologies i noves maneres de fer (no oblidem que aquesta és la generació que ha passat del paper al món digital, que no és poc, durant les seves carreres professionals).
  • La utilització massiva d’eines de IA per fer tasques repetitives i de poc valor sembla un guany econòmic, i possiblement l’és. Però també és una pèrdua d’actius estratègics o, en llenguatge més planer, de gent que aprèn com es treballa (més enllà dels coneixements teòrics): si no comences a la base, perds tot el bagatge i l’experiència (coneixement acumulat) que necessitaràs en la carrera posterior.

Aquesta combinació de menor contractació de noves persones alhora que es jubili la generació actual amb àmplia experiència acumulada farà que es perdi coneixement operacional, cultura d’empresa i valors: una amnèsia corporativa2 de saber com hem arribat on som.

Si ens omplim la boca de que les organitzacions la conformen persones, i que aquestes son l’actiu més importants de què en disposem (les màquines son substituïbles, les persones i les seves maneres de fer, no), ens estem disparant un tret al peu si no som capaços de veure que cal invertir temps i diners en formació, en fer processos de substitució acompanyats i en assegurar que els valors d’una organització i les seves maneres de fer continuen.

Si no som capaços de transmetre coneixement intern, les empreses seran clons unes d’altres, sense esperit: una de les coses que més es valoren alhora de treballar, a banda del sou, és el que t’aporta l’empresa. Si totes son iguals, quin interès tinc entre una o altra? Tant farà treballar en una o en una altra, i fallarà no només el coneixement, sinó la retenció de talent.

Usem la IA, és clar. Però amb intel·ligència: usem les famoses soft skills per veure on cal aplicar noves eines, i on ens cal seguir apostant per l’equip humà, reforçant-lo amb IA, però no substituint-lo. Mirada econòmica i humanista.


  1. Atenció, que la figura de l’oficial i l’aprenent era també una “institució” fàcil per aprofitar-se del “nano” que estava aprenent… no idealitzem, que tot té ombres i llums. ↩︎

  2. Hi ha un interessant article d’Arturo López Valerio sobre amnesia corporativa… del 2018! ↩︎