Escolto a la ràdio com va aparèixer l’aigua a l’univers, un dels elements primigenis de la vida segons la coneixem.
Els primers elements en formar-se foren l’hidrogen i l’heli, en el moment del big bang. Més endavant n’arribaren d’altres, després de la formació i explosió de les primeres superestrelles: forns on es couran, sota forces inimaginables, la resta d’elements de la taula periòdica. Després, aquestes elements començaran a combinar-se. “Només” 800 milions d’anys després del big bang, ja es troba aigua, hidrogen i oxigen combinats: H2O. I a partir d’aquí, la resta de la creació.
No em fixo, ara, en els detalls científics: intento (només!) imaginar quines serien aquelles forces, com va ser un univers en formació i com va ser l’espai o el protoespai existent. Com de poderosa és la natura per crear i combinar elements.
I no puc evitar en pensar en aquestes estrelles com en una mena de déus primigenis que van donar lloc a la creació, com a les llegendes de les cultures antigues; en la connexió entre els mites, la cultura, la religió i la ciència; que no han de ser excloents, si no que poden arribar a ser visions complementàries, aliment per la imaginació.