Si mai passeu per Roma hi ha una vista de Sant Pere del Vaticà curiosa i no tan massificada com d’altres: el Bucco di Roma o el Bucco di la Serratura permet veure, des de l’ull d’un pany de porta, la cúpula de Sant Pere, alineada per un passeig de xiprers.
N’hi ha que li posen el qualificatiu d’aquelles coses de Roma secreta, que poca gent coneix. No us ho penseu pas, la cua per mirar-hi és important, i llargueta, preneu paciència… o aneu ben d’hora.
La vista, però, és maca i curiosa… però és una vista.
Ara bé, un taxista ens va explicar una curiositat que tampoc saben molts dels que fan cua: és una vista que, d’una tacada, engloba tres estats: La vista la fas des d’Itàlia, fora de la porta, i encares el Vaticà, un altre estat. Ja son dos, i el tercer? El pany, el jardí i els xiprers son de la Sobirana Ordre de Malta, una entitat Estatal sense territori, però amb seus territorials. Heus ací! Curiós, oi?
No sé si és veritat, o si és tècnicament correcte: la Vila del Priorat de Malta, on estan els jardins, té estatus extraterritorial respecte Itàlia, així que si, podríem entendre que son tres estats.
Sigui com sigui, la història, o la curiositat si ho preferiu, està prou bé, i li dóna una aura misteriosa i de lligam amb la història a tot plegat: d’una sola tacada lligues tres estats, dos territoris i molta història en un sol punt (al turó de l’Aventí és un dels set originals de la Roma Antiga, passes per la Ordre de Malta, hereva dels Croats, enllaces amb el Vaticà renaixentista i tot plegat des de la Itàlia actual. No passa gaire sovint, això.
Com dic, no sé si és veritat, però és una bonica història. De vegades, està bé donar-nos aquesta llicència de misteri als llocs, aquest punt de relat i de conte. A qui no li agrada imaginar, a qui no li agrada una bona història?
Però també és molt important entendre els llocs i el perquè els llocs son com son: si a Roma, o on sigui, només veiem pedres, per més espectaculars que siguin, no entendrem res: una història i un lloc poden ser molt bonics, però per apreciar-los en la seva totalitat, hem de conèixer la història real, què ha passat allà, què ha arribat a fer aquell lloc que sigui com és, i la gent que l’ha fet així. És la manera de gaudir i entendre els llocs que visitem i els llocs on vivim o per on passem.
Imaginem, però amb els peus a terra.