Fa uns dies John Battelle reflexionava sobre el rumor/notícia de que ChatGPT sembla que pot abandonar la interfície del xat, perquè diuen que ja està superada (“chat is dead”) i que podrien estar treballant en una super-aplicació capaç de fer tot per nosaltres, perquè tindrà coneixement i dades de tot allò que fem (i, afegeixo jo, suposadament de tot allò que volem).
Over the weekend the Financial Times came out with a report on OpenAI’s latest pivot. According to a senior OpenAI executive quoted in the piece, the company has decided that “chat is dead.”
Instead, company executives insist, the future lies in a “super app,” an agent (from OpenAI, naturally) that will do everything for us. The “surface” – the interface between a user and OpenAI’s service – will no longer be a fixed chat box. Instead, according to Thibault Sottiaux, who now heads the OpenAI super app project, “what we’re building towards is where you have your own personal agent that is capable of helping you . . . across everything in your life, be it personally or at work.”
Battelle reflexiona sobre les implicacions econòmiques d’aquesta notícia, perquè ara per per ara, la part on semblava que OpenAI més podia buscar beneficis era, a banda de contractes amb l’exèrcit, el món de la publicitat, a partir de les dades que el ChatGPT coneix de tu mateix, proporcionades per tu mateix: or per al publicista, per al perfilador, per al venedor i agrupador de dades1.
Let’s think about that for a second. In OpenAI’s new vision for the future, the core experience that catapulted OpenAI to a billion users and a near-trillion-dollar valuation is dead. It’ll be replaced by a personal agent that will leverage OpenAI’s Codex tool to “automatically understand users’ intentions” and take action on their behalf.
És interessant la reflexió final: potser acabarem pagant una subscripció per assegurar que la AI treballa per nosaltres i no pel publicista i, si és així, quin és el futur del negoci de la publicitat d’OpenAI, si obren la línia de no pagar per publicitat?
I’m betting that we’d much rather pay a subscription fee that ensures our agents are working only for us, and not whoever pays OpenAI the most to access whatever we might whisper into an agentic interface. And if a subscription model wins over an advertising model – then the question must be asked: What’s the future of OpenAI’s $100 billion advertising business?
Si és així, ens espera un futur de IA’s gratis que siguin fabuloses màquines de col·locar anuncis (en texts i respostes escrites i dissenyades per convèncer de la seva infal·libilitat), al costat de serveis de IA de pagament en diferents nivells (com més pagues, menys publicitat, més velocitat, més respostes)… El món (tergiversat) de pagar no només pel servei, sinó per protegir la teva privacitat. Si això és així, no estarà a l’abast de tothom perquè no tothom tindrà cèntims per pagar-ho o voldrà fer-ho: víctimes de nou d’una publicitat no demanada.
Però tornem al principi. Battelle parla del vessant econòmic, i OpenAI pot tenir certa coherència empresarial2 en buscar un model econòmic ara que Google i Anthropic li estan menjant part del pastís, si és que no li passen ja pel davant.
Si OpenAI volia menjar el pastís de la gran agència publicitària que és Google i el seu ja-no-només-cercador, se li ha girat la truita: Gemini i tot l’ecosistema Google és massa complert pel que ofereix, i l’intent de desplegar navegadors amb IA per tenir tota la informació de l’usuari no ha quallat.
No obstant, la jugada no és només econòmica: el moviment és control total, coneixement total del que fa l’usuari.
Pensem-hi: un dispositiu propietari amb un agent que permet interactuar per qualsevol cosa i que té, a banda de coneixement de totes les nostres compres, localitzacions, gestions i dades amb el banc, accés a totes les nostres converses, trucades (apostes sobre quan triguem en demanar resums de trucades o àudios), que és capaç d’entendre i interpretar la veu (inflexions, estats anímics), és un espia perfecte, intern, de nosaltres mateixos: és l’aplicació total, el WeChat xinès a la màxima potència, perquè informa, suggereix, actua i escolta per nosaltres i per a nosaltres.
Ja no és el joc de la publicitat, perquè ja no cal publicitat: OpenAI seria directament el broker amb el proveïdor del servei o del bé a comprar: el Glovo/Amazon/eBay de torn, l’agència de viatges i el banc. Tot. I tot a través seu, tothom acceptant les seves regles perquè es constituiria en EL canal entre uns i altres.
I a això, afegim-li que fora de qualsevo control extern (auditoria, govern?) i que tot en mans d’un grupet de superpoderosos que no tenen pas en gaire bon concepte la democràcia, si aquesta atenta contra els seus interessos.
Mala peça al teler.
No sé si serà així. Però la possibilitat que vagi per un camí com aquest, o molt similar, hi és. I no és gaire llunyana.