Si l’economia pot arribar a ser un motor de canvi, un catalitzador, cap a una consciència ecològica més gran a nivell individual és quelcom que veurem dintre d’un temps.

Però el que si que s’està començant a veure és que, sense control o sense unes direccions clares, la mateixa consciència ecològica o arguments ecològics poden ser aprofitats per obrir nous mercats i fer més diner a costa de la salut del planeta.

El moviment econòmic al voltant dels biocarburants (amb el que això comporta, com per exemple la deforestació de grans zones de la selva brasilera, la conversió de gran part de la superfí­cie boscosa indonèsia en camps de cultiu per fer oli de palma, la pujada de preus d’aliments bàsics com l’arròs -la seva closca es fa servir per generar carburant també), o fins, i més aprop, els arguments que qualifiquen algun camp de golf com un pulmó verd o l’intent de crear unes Las Vegas “autosostenible” en plens Monegros, no ens poden fer baixar la guàrdia.

Cal fer que el sistema, poc a poc, es vagi transformant i que l’ecologia sàpiga trobar el seu lloc dins del sistema productiu i de consum, i fins i tot pugui originar nova riquesa arreu, però la lí­nia que capgira aquests arguments i fa que l’economia (el sistema productiu actual, millor dit) utilitzi aquests arguments en el seu favor, disfressant-se sense canviar de soca-rel, és aprop.