A punt d’arrencar la COP30, amb els objectius de París convertits en paper mullat: ens hem passat pel forro l’objectiu d’un calentament màxim de 1,5º graus, i anem de pet a un de 2,8º segons la pròpia ONU.
Les crides que es fan, apel·lant a nobles valors, coratge, tenir cura de les nacions més pobres i per intentar donar veu a la gran majoria no humana del planeta, que ens sofreix i ens suporta, serviran per alguna cosa? Això hauria d’estar ocupant tots els titulars, hauria d’estar fent que tots els dirigents mundials estiguessin buscant solucions, no només ara per la COP, si no per la supervivència de la nostra societat.
Els EUA s’han tornat pro-petroliers i es tanquen a casa, Europa té massa veus diu una cosa i en fa una altra, els productors de petroli (sobretot països àrabs i Rússia, amb l’incorporació d’EUA) no tenen cap interès en disminuir el seu guany, peti qui peti, i la resta del món està massa fragmentada i amb massa conflictes. La nova economia digital, governada per uns pocs amb molts beneficis, cada vegada té més necessitat d’energia i aigua, recursos bàsics pel planeta. I la geopolítica de els-meus-interessos-i-que-us-bombin, torna a sortir i treure pit, amb l’excusa de l’estratègia i la resiliència (mal enteses des d’un punt de vista planetari).
Pinten bastos, que diuen.
Hi ha iniciatives i moviments positius, però: avança l’electrificació del transport, arreu. L’ús de carbó disminueix. S’aposta per agricultura regenerativa, la ciència cada vegada entén millor el clima i pot llençar avisos, la societat és cada vegada més conscient de que ens ve a sobre, de que no es pot continuar així. S’apliquen alternatives no destructives ni pel planeta ni pel sistema econòmic que ens manté… Però no sé si son punts inconnexos, sense la força necessària contra una maquinària gegant i destructora que hem creat nosaltres mateixos i que no vol parar.
Tot i així, vull pensar que serem capaços de fer el canvi, de donar-li la volta a tot això i parar aquesta dinàmica destructiva i entendre i cuidar el planeta en què vivim, únic:
Our planet is a lonely speck in the great enveloping cosmic dark. In our obscurity, in all this vastness, there is no hint that help will come from elsewhere to save us from ourselves
— Carl Sagan, Pale Blue Dot, 1994
Hem de cuidar el nostre punt blau. El nostre minúscul granet de sorra a l’univers. La nostra nau espacial. La nostra casa.
Hem de cuidar-nos nosaltres mateixos, salvar-nos de nosaltres mateixos.