La emoción es política, la verdad no tanto. A estas alturas ya parece bastante claro que contra los bulos no se puede luchar solo con desmentidos. Dato no mata relato. Porque el verdadero combustible de la mentira política no es nuestra ingenuidad o nuestra ignorancia, sino nuestro deseo de creer que es verdad aunque sepamos que puede ser mentira. Siguen apareciendo estudios que lo certifican.
— Juanlu Sánchez al butlletí Al día, eldiario.es (3/12/2024)
Totalment d’acord amb la frase anterior: dato no mata relato. I no només en mentides polítiques, en qualsevol tipus de mentida, distorsió, enganyifa, realitat alternativa o el que vulguem.
La dada apel·la a un fet objectiu, el relat és subjectiu i ens permet identificar-nos-hi. Ens és més proper. És més fàcil que ens expliquin el món, i més si s’assembla més a les nostres idees, que no intentar entendre’l des d’una dada freda. Perquè per entendre una dada cal també un context, de situació, històric, temporal. I a partir d’aquí entendre què ha passat, muntar-se el relat propi, potser? I comparar-lo amb altres, amb altres opinions, refinar-lo. Això requereix voluntat, esforç i temps, que potser no té tothom.
És el mal de la nostra societat: la autoanomenada societat de la informació es mou per l’emoció, apel·la als instints, a la identificació tribal. La crítica, la investigació, la comparació de la informació, la reflexió sobre alguna cosa o la comparació de les dades exigeix molta més energia i temps que la identificació primària amb una emoció que ens reconforta i ens identifica, que plantejar-se els propis principis, dubtar d’un mateix o comprovar les dades. És més còmode autoenganyar-se i amagar el dubte o reafirmar-se sense pensar-hi, que fer-ho.