Big Data triomfarà (està triomfant) com a generador de grans volums de negoci, Open Data no (i trigarà a fer-ho).

Big Data té darrere tot l’interès econòmic de les empreses: permet comercialitzar amb un producte (la informació), donar-li valor, modificar-lo i revendre’l. I si saps posar-li un embolcall ben maco (una presentació visual resultona), encara ven més.

Open Data és, a dia d’avui, una opció política i un intent d’obertura de (bàsicament) l’administració i de generació d’oportunitats de negoci, basat en el retorn i el re-aprofitament de dades públiques.

La informació sempre ha estat poder i ara encara ho és més. Abans era informació reservada, a petita escala, clau per accedir a alguns llocs o obrir portes. Avui la informació que genera més benefici (i de vegades poder) està formada per petites peces que es recullen massivament; i qui millor fa això son les empreses com xarxes socials, bancs, supermercats, o llibreries, entre d’altres, que fan seva la nostra informació sense gairebé cap obligació de retre’ns comptes. La clau és la exclusivitat en la possessió d’aquesta informació, l’avantatge de només tenir-la elles, i ningú més.

Aquesta exclusivitat els permet oferir oportunitats de negoci a d’altres, sigui per extreure resultats, sigui per combinar dues o més fonts de dades i generar altres informacions, consells i orientacions que poden, al seu torn, vendre.

Així, el gestor d’aquestes dades es transforma en un poderós mitjancer, que no només recol·lectarà o comprarà dades, sinó que donarà eines (APIs) per obrir els seus serveis (és a dir, incrementar l’ús i recollir més dades). A poc a poc, es tendeix a l’agrupació al voltant d’uns quants actors.

L’Open Data, en canvi, no té aquest model centralitzat: tot i seguir uns estàndards, les dades es poden distribuir en centenars o milers d’orígens (administracions de tot tipus, empreses), cosa que dificulta la seva recopilació. Alhora, el mateix tipus de dada moltes vegades té un interès més social que no pas econòmic, cosa que fa més difícil també trobar una aplicació comercialitzable: no és doncs només la sintaxi i la distribució de les dades, sinó la seva pròpia semàntica el que fa més difícil el negoci. Qui s’hi dediqui ha de conèixer més el mercat a qui es dirigeix, ser més un especialista que un gran mitjancer.

Però aquesta és una aproximació estrictament de negoci, econòmica, d’actors en joc, i per això es fa la comparació de dos elements que son també complementaris: Open Data pot ser una de les fonts de dades d’un projecte de Big Data, i les tècniques de Big Data s’usen per investigar conjunts heterogenis però relacionats de dades obertes.

Serà interessant veure si el negoci del Big Data evoluciona cap a la gestió d’enormes conjunts de dades privades, o bé la presència de l’Open Data ens permet mantenir un cert control distribuït d’aquesta informació.