Ei, comuniquem!

Kev Quirk ens convida a comunicar-nos entre nosaltres, a contestar a algú que ha escrit un post, sigui per correu o per comentaris.

Pot semblar una ximpleria, una cosa sense gaire transcendència… però té tota la raó del món: el fet que algú es prengui el seu temps per contestar-te un post, per fer-te una observació qualsevol, és important perquè, d’alguna manera, allò que tu has escrit li ha fet venir alguna idea, algun comentari, el que sigui.

En temps de converses ràpides, poc pensades, emocionals, crispades, de respostes sense pensar o de reaccions sense més context (like, don’t like), que algú es prengui un temps per respondre o per una petita conversa és un tresor.

També és connectar amb l’esperit dels blogs de fa molts anys, amb la conversa global inicial, hores d’ara desacreditada i perduda. És voler parlar sobre idees, més enllà de comptabilitzar reaccions o impactes.

Com diu en Kev:

For me, blogging is the original social network; just because we’re on our own spaces doesn’t mean we can’t be socially connected

Tenim els nostres blogs, escrivim, llegim els d’altres, els seguim i enllacem allò que ens és interessant, i n’hi parlem… però no acabem de posar-nos en contacte els uns amb els altres, ens quedem amb els nostres pensaments tancats: cal fer xarxa, cal connectar-nos socialment.

Pensant-hi, jo fa temps que no parlo amb els blogs que llegeixo, que no hi interactuo (o molt escadusserament). Recordo fa molt de temps el parlar amb uns i altres, els pingbacks entre blogs i l’enllaçar articles, fent converses. Ocupava temps? Sí, ès clar (una conversa sempre ocupa temps). T’enriquia? I tant. A mi sí, si més no. Fas llaços i comunitat amb gent? Sí. I amb gent que no té perquè pensar ben bé com tu, però que hi teniu punts comuns. Un altre petit tresor, construir ponts.

Així que sí, comuniquem¹.