Fa uns anys ja parlàvem de com el nostre jo digital ens havia de complementar, no ens havia de dirigir.
Exposo, de manera breu, el perquè::
- Focalitzar l’interès: Un excés de fonts d’informació i de dades fa que es dispersi l’atenció, cal filtrar moltes coses que no interessen.
- Atomització de la informació: Els missatges petits i amb poca informació interrompen i fan perdre la concentració, estar pendent de diverses coses alhora no és pràctic.
- El meu temps és limitat: la xarxa és una economia de l’abundància, però el temps és un recurs més aviat escàs, i, a més, a distribuir.
- Compartimentar: Cada cosa al seu moment i al seu lloc. Directament derivat dels motius anteriors.
- Privacitat: La facilitat de publicació ens permet anar exposant petits bocins de les nostres vides, més del que ens pensem.
Aquests motius estan copiats, directament, d’un esborrany1 per complementar el post El meu jo digital, del 13 d’abril del 2007. L’esborrany era del 15 d’abril del 20072.
El que dèiem aleshores és encara més vàlid avui en dia, fins i tot amb més raó, perquè distraccions, desconcentració, soroll informatiu i falta de temps s’han multiplicat per alguna magnitud d’ordre. A més, tota una generació ja ha crescut en aquest ambient mediàtic, informatiu i formatiu.
Sopars de duro, direu. Històries d’ algú que ja comença a fer temps que ronda per la xarxa. Però si fa temps que ho veiem i no ens agrada, anem posant-hi remei, començant per nosaltres mateixos.
La idea: tornar als origens: limitar el soroll i escollir el que es llegeix, i amb qui es parla. Centrem-nos en la nostra xarxa, fem-la créixer:
- Cal ser arreu, veure-ho tot i estar al cas de tot, però sense saber res?
- O millor estar on vols, atent al que t’interessa, creixent a poc a poc, de manera ferma?