El Rei Sol

El Rei Sol demana pleitesia, abnegació total i idolatració.

I com en l’antic règim, hi ha qui està disposat a tot això i més per seguir gaudint dels seus beneficis, a costa del patiment de la resta.

Ens pensàvem que havíem abolit les velles monarquies absolutistes, que la democràcia s’escampava pel món i que la societat avançava, a poc a poc, a un punt de drets i obligacions igual per tothom.

Però no. Hi ha un nou Rei Sol absolutista que exigeix obediència i que li riguem les gràcies, que necessita adul·lació contínua i que tracta el seu país i la resta del món com un mercat on guanyar cèntims a cabassos. No és nepotisme, és un grup econòmic que s’ha fet amb el poder d’un estat i dels seus recursos, i que els utilitza per al seu benefici propi. Cyberpunk en el més pur estil, però en el món real, no en distòpies imaginades.

Premis a la pau per res aconseguit, planejar projectes urbanístics sobre desenes de milers de morts, plantejar paus impossibles en una guerra per afavorir un dels bàndols, tractar els països del seu voltant fent el que vol, amenaça rere amenaça, i declarar descaradament que actuarà en la política interna dels seus antics aliats (per salvar-los de la seva… perdició?).

El Rei Sol¹ i la seva cort es pensen que pot tractar el mon com si fossin un xulo de pati d’escola: fent-se el valent, repartint algun mastegot contra els més dèbils i cridant des de la tanca per fer por. I l’únic que fa és guanyar ressentiments en contra, trencar aliances i perdre amics. Una política de mascle alfa enrabiat perquè no entén el mon i no vol perdre privilegis… que ja no pot tenir, que no hauria d’haver tingut mai, privilegis ja vells i obsolets d’un mon que canvia (perquè el món no és estàtic, ni els països, ni les cultures… i això molts no ho entenen, no ho volen entendre²).

Mentrestant, d’altres més llestos teixeixen xarxes d’ajuda, fan servir diplomàcia suau allà on convé i usen unes paraules molt més raonables i que sonen millor a tothom (sabent, com sabem, que els seus interessos son també espuris i personals).

El Rei, però, va nu. En aquest cas, però, no hi haurà ningú que li digui i ell no serà capaç d’escoltar-ho perquè, com la Reina de Cors, manarà que li tallin el cap a qui no l’afalagui.

I els europeus, que ja sabem com van acabar els monarques de l’Antic Règim, què farem? Serem capaços de saber què fer per nosaltres mateixos? Necessitem la nostra pròpia veu, ja.