Fa uns anys parlàvem de l’escassetat del món físic respecte l’abundància del món digital, i que això ens havia d’aportar l’expansió i la facilitació de l’accés al coneixement, millor comunicació entre tothom.
Avui en dia, li hem donat la volta al model. Si ja fa un temps l’escassetat de la dada feia témer per l’entrenament dels LLM (recordeu quan parlàvem de dades sintètiques), ara la massificació de l’ús dels diferents productes de IA (no parlo ja de models) fa que passem de l’abundància del món digital a l’escassetat del temps de càlcul:
Les tecnologies de la informació han fet mols milionaris perquè han permès vendre infinitat de vegades un programa fet un sol cop. Aquest és el secret el de l’abundància en el món digital. Però aquest no és el negoci dels laboratoris de LLMs, ells venen temps de càlcul, és a dir, accés a xips i a electricitat. Aquest és un negoci molt diferent. No tenen manera de recuperar la inversió feta en l’entrenament dels models.
— Només 5 Línies, 1/10/2026
Dues evolucions de la xarxa, paral·leles, dependents entre elles, però amb resultats diferents.
El camí circular: de l’escassetat física a l’escassetat digital
El que havia de ser un lloc d’accés comú i obert a tothom va passar a ser un conjunt de jardins de dades, on s’ha conreat a bastament la informació personal.
A base de l’augment de la potència de càlcul, del refinament dels algorismes i de la digitalització massiva del coneixement global, havíem tornat a una escassetat artificial de l’accés a la informació - xarxes socials tancades (o hi ets client, o no ho veus).
Després de l’explosió de l’ús de LLMs arreu, tornem a una escassetat real dels recursos:
- la dada per entrenar els models no és suficient, cal crear-ne de noves? Com trobar més i més coneixement perquè el model sigui millor? Com superar la competència? Arribem a mecanismes perversos com la digitalització de llibres i material físic i la seva posterior destrucció: una acció al món digital provocant una destrucció al món físic.
- el temps de càlcul (xips+electricitat) marca l’accés al recurs, no es pot reproduir infinitament, perquè és infinitament personalitzat: cada vegada cal refer-lo.
La hiper-personalització del resultat i el tractament massiu de les dades ens confinen el món digital als mateixos límits que el món físic, perquè en depèn totalment.
Un camí circular, de l’escassetat analògica a l’escassetat digital, provocada per l’ús massiu de les qualitats digitals (dades i algorismes), que es troba amb límits físics.
El camí lineal: de la xarxa distribuïda al panòptic total
Del control distribuït del coneixement, dispers arreu en milers i milers de webs, passem a un control centralitzat dels grans magatzems d’informació i recursos de càlcul dominat per uns pocs actors.
Un camí acumulatiu, de la base de la piràmide al cim. De la xarxa distribuïda al panòptic quasi perfecte, de les ZTA a la servitud voluntària gairebé inapreciable.