Mozilla ha canviat les seves condicions d’ús (Terms Of Use - TOU) del navegador Firefox, i ha eliminat un paràgraf on deia que no venen les dades dels seus usuaris.
En l’explicació que donen al seu blog, ho argumenten dient que el concepte “venda” és molt ampli i té molts significats en funció d’allà on s’aplica, i que per això ho han tret, per poder arribar a més llocs. Val, canviem “venda” per “usar” o “passar”, però la idea és la mateixa: usaran les nostres dades per monetitzar-les d’alguna manera?
Ens ho podem creure o no, estar d’acord o no, però el canvi està fet, i ja veurem què implica.
Mentrestant, les reaccions a xarxes i fòrums son de dos grans tipus:
- Allò de “deixem Firefox”, “ja no és el que era”, “s’han venut”, “què espereu, és una empresa”, etc. seguit de la recomanació de marxar (d’anar a un fork de Firefox que “respecti” més la privacitat dels usuaris)
- El clàssic “ja és hora que algú generi un nou navegador lliure”.
Anem a pams:
Respecte el marxar a forks de Firefox: em sembla perfecte però, a banda de les opcions personals de cadascú… què guanyem? A veure, un fork és un fork: una derivació del codi font. Tots els navegadors que estiguin muntants a partir del codi font de Firefox (WaterFox, LibreWolf, Zen…) depenen del codi font de Firefox. Si no donem suport a la base, què passarà amb els forks? No he entrat a fons, però potser que mirem bé què implica. Potser si que tenen acords comercials per oferir anuncis… però com passen les dades d’ús als anunciants? Personalitzades o anonimitzades? Quin nivell de privacitat tenen? Ens poden identificar, o son patrons de navegació anònims? Mirem aquests detalls (que segur que algú ja ho ha fet) … perquè és una empresa: té gent a sou, algú ha de pagar-los. Anuncis? És una via. Potser també que si ens mola molt fem una donació de tant en tant (ja ho sabeu, allò de ho pagues o ets el producte).
Respecte crear un nou navegador lliure: si, clar. Jo també ho puc dir. Però qui és el valent? Quants motors hi ha, àmpliament usats? Gecko, Blink i webKit. Un lliure i dos d’empreses. Fins i tot Microsoft usa Chromium pel seu navegador Edge, no? Un navegador no és només la finestra i les pestanyes, la barbaritat d’estandars d’internet i seguretat que han de complir, el funcionament fluït del programa, la retrocompatibilitat, la comprovació de qualitat i seguretat del producte… És molta feina de gent que sap molt. I hi ha molta, moltíssima gent que col·labora en el projecte de manera voluntària, i això és del millor que té Firefox i no pot abandonar-ho, és clar. Però hi ha una part central que, ara per ara, la porta Mozilla i cal pagar1.
No és tan fàcil com portar-nos les mans al cap i queixar-nos. Mirem perquè és i com podem ajudar, d’una manera o altra.
I no oblidem que Firefox és molt, molt flexible: podem configurar-lo de manera que passi el mínim de dades sobre els nostres usos i navegació, usar-lo de la manera més off-line possible (sense usar sincronitzacions, ni emmagatzemar contrasenyes o sempre en finestra privada).
Sigui com sigui, la creixent complexitat del software d’avui en dia fa que mantenir projectes grans i importants de codi obert de manera continuada sigui molt i molt difícil, i hi cal un petit esforç de tothom.
Si no les empreses t’ho posaran molt fàcil. Però pagaràs amb les dades.
Aquesta és una afirmació discutible, segurament: hi ha projectes com GNU sense una empresa al darrere. També existeixen altres navegadors, com Epyphany de Gnome, o alternatives molt menys usades. I sempre parlem del món “tecno-cultural” occidental: tenen alguna base diferent els xinesos, per exemple? ↩︎