La geografia no tiene sentido sin aquellos que la habitan.
— Escoltat a un programa de RTVE
Cert. Les geografies humanes, els paisatges que creem, no tenen sentit sense qui els habita, qui els ha creat. Sense les persones i sense la seva memòria, es perd el sentit de perquè en algun lloc s’hi conrea una cosa i no una altra, perquè hi ha un castell aquí o una fàbrica allà, perquè un carrer és recte o és tort, o té un nom o un altre, o perquè hi ha un camí o una masia perduda.
Si perdem la gent que hi viu, la geografia es transforma en una postal, en una imatge per veure, però no en un lloc on anar-hi.
Ho vivim arreu: es despobla el camp, es gentrifica la ciutat. Oblidem qui som si canviem de paisatge o ens el canvien, tant el físic com l’humà. I si es perden les particularitats, tot s’uniformitza, tot és el mateix. Durant un temps semblarà diferent, però sense els qui imprimien un caràcter i una manera de ser, tot acabarà semblant el mateix.
Geografies buides, memòries perdudes convertides en una foto per fer, en un punt en el mapa. Però com els mapes, que indiquen el camí o senyalen on son les coses però son només representacions més o menys reeixides del territori, passaran a ser una representació d’allò que van ser, un decorat o, en el pitjor dels casos, un poble Potemkin.
Necessitem un territori viu, poblat, amb memòria, per tenir unes arrels. Arrels des d’on créixer, no per estar lligats. Memòria per saber perquè som com som… però també per poder canviar i evolucionar.
Sí, la geografia no té sentit sense aquells que l’habiten.