El món digital és ja un reflex del món físic. Fins i tot n’és una part més: la presència constant de la xarxa i dels dispositius mòbils, l’impacte que els mitjans, moviments i corrents nascuts a la xarxa tenen al món físic, l’ús de canals digitals per la organització de moviments polítics, protestes, contraprotestes, campanyes, etc. demostren sobradament que ja tot és un sol món.
El món dels àtoms i el món dels bits s’han fet un de sol.
I els canvis que hi ha en un, estan a l’altre també. Las maneres de fer, també. Si no és el final d’una era, però si és un canvi social rapidissim, no una evolució: la potència i rapidesa de qualsevol proposta nova fa que es magnifiqui l’abast, i passem d’una progressió i adaptació progressiva de idees i maneres de fer a canvis radicals, gairebé, d’avui per demà.
Venim de cuinar a casa i sortir a sopar de tant en tant a ja gairebé no cuinar, menjar precuinats o fer que ens ho portin tot ja fet, amb el mínim esforç per nosaltres. La immediatesa de la xarxa, al món real. Les respostes i reaccions de les xarxes socials, ja les volem també al món físic. I les tenim, a preu de precaritzar part de la societat, genera més deixalles i contaminació i no pensar gaire en les conseqüències d’un consum de roba, menjar o cultura industrialitzada, pensada d’origen ja per un consum ràpid i fàcil. La novetat i la immediatesa és el nou soma, la dopamina en tot, la recompensa immediata.
De la promesa de poder tenir el coneixement del món de manera immediata a l’abast de la mà hem passat al fet de poder tenir tots els productes del món de manera immediata a l’abast de la mà, gràcies a la xarxa (una xarxa que, pel camí, també ha canviat i crescut).
Hem passat de la globalització a la glovolització.