Sempre he associat Maquiavel al concepte d’Estat modern i a la política i consells per a un estadista, a partir d’El Príncep, la seva gran obra: consells crus sobre la política, com usar la volubilitat de les persones en el benefici del poder i per mantenir-s’hi, representant l’estat en una persona, amb tot el que això pot comportar i signifcar de deures, obligacions, faltes i virtuts, tant per l’estat com per la persona que el representa.
Vist d’una manera molt simple, podem entendre que el llibre dóna unes instruccions de funcionament d’un sistema… però unes instruccions de com un funciona un sistema, de com està muntat, també poden servir per desmuntar-lo, reconstruir-lo, i canviar-lo.
Fa un parell de dies, escoltant el podcast Mitos y Memes, van esmentar una idea que em va semblar molt boja: i si Maquiavel no només donava consells a un governant, sinó que feia un manual, un how-to de governabilitat? No seria un dels primers hackers del sistema, un whistleblower de la política?
Imaginar-me un clàssic com Maquiavel al costat de Marta Peirano o de Douglas Rushkoff es fa una mica estrany1… però, ep, en una època en que el sistema i la llei s’implementen codi (i cada vegada més) pot tenir un cert sentit, i no estarien tan allunyats.
Si no coneixeu Peirano o Rushkoff llegiu “El enemigo conoce el sistema” (Marta Peirano) i “Program or be Programmed” (Douglas Rushkoff) ↩︎