Apareix una nova IA xinesa, Kimi-K2, de codi obert, que sembla igualar i superar la referència de facto, ChatGPT.
I surt de nou l’efecte DeepSeek: guanyarà la Xina als EUA la cursa de la IA?
Però la cosa no va de IA’s americanes i de IA’s xineses, de quina potència guanyarà: el que està en joc és, de nou, el model: codi obert vs codi propietari.
És una reedició moderna de la pugna a principis dels 2000 entre models de codi obert o codi tancat/propietari (navegadors -recordeu Netscape?-, escriptori, ofimàtica…), però ara és entre IA’s propietàries i les de codi obert.
En general, en el primer grup podem posar les americanes (hi afegim l’europea Mistral, també?) i en la segona hi ha les xineses (i hi podem afegir el model Llama de Meta?).
A nivell tècnic el poder analitzar el codi i el rendiment dels models crec que és un avantatge competitiu1, perquè permet generar molta més confiança i, sobretot, guanyar quota d’ús, el que genera adhesió de cara al desenvolupament d’eines específiques, no eines generals. I aquestes eines específiques son les que s’acaben desplegant en llocs clau d’empreses i governs.
Si això fos així, obligaria a obrir el codi de les seves IA a les empreses americanes? (avançament: no. Impossible quan els seus projectes d’IA van associats al complex militar-industrial, les policies i les agències de seguretat, entre d’altres2).
Avui en dia, Microsoft o la resta de gegants tecnològics encara fan anar pràctiques monopolistes per escombrar competència, actual o futura, però a nivell tècnic totes usen codi lliure, n’alliberen i el comparteixen, una vegada entès que el coneixement compartit multiplica el seu valor. Però aquest encaix, aquest canvi en l’àmbit tècnic, no ha variat gens la política de creixement continu i exponencial: han canviat perquè perquè han aconseguit moure el mercat al núvol, als serveis i als servidors, on hem anat tots: allà és on ara hi ha el benefici.
Les empreses de IA, que volen destronar o menjar-se aquestes altres, faran el mateix: mutar, i trobar la manera de fer-se proveïdors gairebé únics de facto dels seus clients, amb un mercat captiu, encara que perdin una part del mercat.
Queda veure, doncs, quin model guanya: el compartit i distribuït o el tancat i centralitzat. O si conviuran.
Això, en un món on ja tot és software, té conseqüències socials i econòmiques.
Ja sabem també que l’èxit d’una IA no només depèn del codi, sinó també de l’entrenament (les dades) que rep. ↩︎
Contractes de Palantir amb ICE, serveis de Microsoft a l’exèrcit israelí, usos amb UAVs i reconeixement de patrons (Rheinmetall), swarming, gestió de dades de sanitat a diferents governs… ↩︎