Un lector de RSS propi
Tot i que sembla que el RSS és un format que va de menys en aquesta xarxa de llocs tancats i autocontinguts, encara hi ha un bon grapat de lectors RSS prou bons, en servei i amb desenvolupaments actius, ja siguin comercials o de codi obert.
Fa uns anys que uso Inoreader, i n’estic prou content… però amb el temps també he vist que no faig servir les característiques socials que té, ni li trec avantatges a les gestions de grup, ni tinc ganes de pagar per característiques que no faig servir (el servei gratuït és molt bò, ull!).
Així que, buscant alternatives, he tornat a fer un cop d’ull a Tiny Tiny RSS, un clàssic del codi obert, i me l’he instal·lat, conjuntament amb una aplicació client pel mòbil… i el resultat és molt destacable. No té el disseny ni la resposta ràpida de serveis lliures/comercials, però no és pas pel software, sino que es deu al hosting que faig servir…
Val a dir que no m’he matat en la instal·lació… res de dockers ni de desplegar software: usant el cPanel del proveïdor i la versió (antiga) que s’hi oferia, ja cobreix de sobres les meves necessitats: una substitució ràpida i funcional.
La part de l’experiment per veure que puc tenir operatiu un servei propi per llegir els feeds ja està feta. L’experimentació tècnica ja arribarà.
Web i no escriptori
Una aplicació web em permet cobrir determinades necessitats:
- Accés tant des de l’escriptori com des del mòbil o una tablet, que és com ho faig servir.
- Visualització i ordenació dels Feeds per carpetes i blogs, no per autor.
- Dissenys de presentació variats i flexibles.
- Treball en background de l’aplicació web, sense esperar que l’obri (segons preferències).
- Plugins per compartir, enviar, ordenar, fer notes o altres.
En el seu moment havia provat aplicacions com RSSOwl, o plugins de Firefox, o fins i tot el lector de feeds de Thunderbird… però no em valen:
- Estan lligats a l’ordinador on els desplego.
- No em donen servei al mòbil.
- El concepte de la llista de feeds va molt lligat al del correu: títol, autor i data. Però l’autor és l’autor de l’article, no el nom del blog: a mi això em despista.
De moment Tiny Tiny RSS pinta interessant com opció per provar. Per sort, hi ha un bon número de lectors rss de codi obert per explorar.
