Ens alienem, cada vegada més, del nostre entorn.
Vivim en bombolles i consumim de tot:
- Bombolles informatives, culturals, socials i físiques.
- Consumim informació, aliments, llocs i sensacions, cada vegada a més velocitat, més prefabricats i més ensucrats, més allunyats del que és la realitat.
Cada vegada tenim més informació però coneixem menys, ens sembla estar informats però només consumim notícies, viatgem i ens fem fotos, però no sabem gairebé res dels llocs on anem, per on passem o on estem.
Vivim cada vegada més en una bombolla física, centrats en el nostre entorn més immediat, i desconnectats de la resta. No coneixem el territori al voltant de les nostres ciutats, ni la pròpia ciutat, de vegades, ni el país. No coneixem la història més immediata, dels qui han vingut i dels qui han marxat, allà on vivim o allà on anem, i no ens adonem que això conforma un paisatge físic i humà que ho construeix tot, que el fa ser el que és, que li dóna valor i personalitat… però ens quedem en la imatge.
Passem pel territori i no veiem camins ni canals, ni sabem què fan allà, ni parets de pedra seca ni cabanes o tancats, pensem que tot sempre ha estat així, i no sabem la relació que tenim amb el paisatge que ens fa. Desconeixem l’evolució de les nostres ciutats i del que s’hi ha fet, de perquè son com son i de com eren, de qui ha vingut, quan, perquè i com s’han fet…
Ens quedem cada vegada més tancats en la nostra bombolla, en el nostre jardí privat. I si no sabem d’on venim i perquè les coses son com son, sinó entenem el camí que ens ha menat on som i que hi ha múltiples camins, som totalment manipulables, perquè ens canviaran la foto i ens acostumarem de seguida a la nova imatge, oblidant l’anterior.
