Em fa gràcia quan titllen de Monstre un conqueridor que provoca la mort de milions de persones per vanitat personal. Pregunteu-ho de debò a un alferes Petrúixov o a un tinent Antónov qualsevol: són tots petits Napoleons, petits monstres disposats a desencadenar un comat ara mateix, a matar un centenar d’homes només per aconseguir una medalleta més o un terç més de soldada.
— El setge de Sebastòpol, Lev Tolstoi, Ed. del Cràter, 2025, pàgina 95
Escrit el 1855, aquestes línies de Tolstoi es poden aplicar endavant i enrere en el temps, allà on miris.
L’escriptor cita Napoleó, el gran enemic que va estar a punt d’enfonsar Rússia… però que sense tots els seguidors i exèrcits que li van donar suport, alguns per convicció, molts per interessos minúsculs, propis, espuris i egoistes, no hauria fet res. El mateix es pot aplicar a Hitler, a Stalin, a Franco, a Pol Pot, a Putin o a Trump i la seva tropa ultradretana desfermada. Mirem on mirem sí, un home pot fer mal per ell sol, però sense complicitat egoista d’uns, el silenci còmplice d’altres, i la servitud voluntària de molts, no farà res.
No: no només compleixen ordres, s’aprofiten d’un ordre que els convé, sense cap ètica ni compassió ni pietat per la resta, estableixen la seva petita dictadura dintre d’una dictadura. Petits reietons mesquins dintre d’un regne més cruel.
I tot això, sempre, ho tenim al tombant de la cantonada: no podem donar cap llibertat per establerta, cap avanç social per ferm.