Que la IA és una eina espectacular en determinats camps i usos (científics, tecnològics, mèdics) és indubtable.
Que s’ha avançat moltíssim a base d’inversions gegantines en els últims anys, també. I que aquestes inversions s’han de rendibilitzar, i que la manera no és en sectors específics, de nínxol (per més útils social i científicament siguin), sinó posant-ho a l’abast de tothom, també és indubtable.
I, per acabar, que aquesta rendibilització va per via comercial, perfilant la gent, fidelitzant usuaris, escrapejant dades i documentació per poder vendre productes (a nosaltres o als revenedors de dades: ull! que seguim essent el producte), també hauria de ser indubtable.
Es diu que la IA la trobem arreu. Si, bé, però no és exacte. Ens l’han ficada arreu: sense ni demanar-ho, hem passat de fer proves i sorprendre’ns amb ChatGPT (el primer a obrir la cursa) a trobar-nos assistents de Gemini, Copilots, Claude Assistants, Apple Intelligence i demés, arreu, sense poder escapar. Estàs en un ecosistema, i si qui el domina decideix que ara has d’usar això, ho uses.
Sí, tens maneres de no usar-ho, però diguem que t’hi porten fàcilment (aquell botonet que tancava el mòbil i ara et treu el Gemini, i has de mantenir-lo pitjat més estona, l’assistent que s’integra al navegador…), subtileses que t’empenyen, resistències que has de fer conscientment si no vols usar-ho.
Sigui com sigui, ara que les grans i noves companyies de IA ja han agafat (amb o sense permís) totes les dades que han pogut per vendre’ns el producte, que han de fer? Com ens el venen i ens el fan imprescindible?
Ara que ja comencen a substituir els cercadors en les cerques, i que el següent pas que intenten vendre, el dels agents que ens permeten interactuar amb les nostres màquines, no està prou madur, el següent objectiu és ser ells els mitjancers de l’accés.
Si algunes empreses ja estaven desenvolupant els seus propis navegadors basats en IA, el moviment de Perplexity1 per comprar Chrome a Google no ha de sorprendre (a nivell estratègic, a nivell econòmic no sé com rendirà la jugada): és el pas següent: controlar la major plataforma d’accés a la xarxa i als usos que en fem d’ella: compres, bancs, etc. i oferir-lo mitjançant els seus agents, a qui haurem de donar permisos per que facin de nosaltres mateixos… un conjunt de permisos bestials per actuar en nom nostre, i que vol dir donar accés a moltíssimes dades molt sensibles.
Sí, en nom de la comoditat i la productivitat podem vendre (de nou) la nostra ànima al diable. Però amb l’historial de poca ètica xuclant dades de totes aquestes empreses, amb les quantitats enormes de diners que mou el món de la publicitat i els beneficis que genera, amb la poca nitidesa i transparència dels mercats de vendes de dades que hi ha, no tinc gens clar que obrir de manera tan bèstia la porta a les nostres dades sigui una bona opció.
Què fer?
Chrome domina al voltant del 90% del mercat de navegadors, i queda un sol navegador de codi lliure i obert2 que no sigui d’una empresa: Firefox, de la fundació Mozilla. Que Mozilla fa coses rares, que tanca serveis que havia obert i que també fa les seves proves amb serveis de IA, i que no sempre surten reeixits i no agrada a tothom… però ara per ara, és la única alternativa que tenim, si no en surten de nous.