Una visió molt optimista sobre l’ús i coneixement de la llengua al 1975 (1a edició):
Avui dia, per més que perdurin deficiencies i ròssecs difícils d’eliminar, és evident que l’ús de la llengua catalana ha entrat en un procés irreversible d’extensió i de millora. No farà sinó créixer la consciència, cada dia més sentida, que tots els qui viuen a Catalunya necessiten aprendre o perfeccionar el coneixement de la llengua del país.
— Diccionari de la llengua catalana, Santiago Albertí, Albertí Editor, 1980 (sisena edició), Pròleg
Contrasta el text anterior, escrit fa 50 anys, amb l’estat del català avui en dia. I si, la composició de la societat, l’origen de la població, els usos, les influències culturals, el pòsit del canvi de llengua dels catalanoparlants i l’actitud cada vegada més desacomplexada vers el català, tot posa el seu granet a la situació actual.
La mirada esperançada al tombant de la dictadura xoca de front amb la realitat actual: tots els qui viuen a Catalunya necessiten aprendre o perfeccionar el coneixement de la llengua del país? Hi ha llocs on no, per desgràcia. I cada vegada més.
Com recuperar aquest esperit, aquestes ganes d’enjogassar, aquest fer-la necessària? Si no ens entossudim nosaltres, ningú ho farà, això és ben cert.