Parlem de privacitat, de la nostra imatge a la xarxa, d’intentar ser clients i no producte, de l’ús que fem de les xarxes socials i del que n’hauríem de fer, de si som conscients o no de tota la informació nostra que tenen tercers, del perfilat i creuament dels nostres múltiples rastres digitals. Teoritzem, discutim, i busquem solucions i eines, i hi treballem dins del nostre entorn i possibilitats.

I mentrestant tenim fills, comencen a créixer i a usar els ordinadors.

A l’escola, de bon principi, fan classe d’informàtica, és clar. Després passa a ser una eina, i com a tal, ja han d’anar presentant alguns treballs en suport informàtic (i encara no hem arribat a la secundària). Però a banda de l’ús de l’eina i d’algunes possibilitats, que més els ensenyen? Hi ha distribucions específiques, hi ha recursos en línia per la comunitat educativa, però quina orientació es dóna des dels plans d’estudis? Es veu encara només com una eina, o copsem el que pot venir al darrere?

Sigui com sigui, comencen a entrar en el món dels ordinadors. I a algú li fan correu, després a un altre i després li fas tu al teu fill o filla. I on li fas? A Gmail, o Outlook, o Yahoo o qualsevol servei comercial, clar. Es fàcil, tothom ho sap fer anar. I ara què? Com quadra tot això amb el teu discurs vigilant? Com li fas entendre o li expliques al nen o nena el que significa? Perquè ara només és un correu, però després vindrà Facebook, o Twitter, o la xarxa de moda que surti. I després potser un mòbil, i cada vegada anirà més enteranyinat, com tots.

Com explicar-li als fills el que suposa estar a les xarxes socials o usar serveis on-line de tercers? Com fer-ho sense que els suposi un rollo inacabable o el conte de la lletera, versió digital? I quines alternatives, que no els faci quedar enrere o desconnectats dels altres, se’ls pot donar? Han de saber com programar el sistema, no ser simples usuaris; han de saber usar els ordinadors, saber què significa i què els pot significar.

L’entorn digital, omnipresent i invisible, amb la seva enganyosa intimitat radiada contínuament és l’entorn on es mouran. Entendre això i explicar-los-ho serà avantatjós, si no bàsic, per a ells. Així, ser nadius digitals (com ells ho són) no es només saber entrar a la xarxa social de moda o fer anar la tablet o el mòbil, significa, sobretot, saber moure’t en aquest entorn ja-no-tan-nou, entendre’l, i adaptar-te.