Quasi un bloc

La xarxa ja no és el que era, deia fa un dies, perquè nosaltres també hem canviat; volíem ser mumis, centrals d’idees i nexes de discussió, fluxos de dades continus, i ens hem acabat transformant en una presència mediatitzada i massificada en mil jardinets privats on entrem, diem o ensenyem alguna cosa i esperem el manà dels likes… Però si la xarxa ha crescut i canviat, nosaltres també: la nostra disponibilitat de temps no és la mateixa, les preocupacions tampoc, les ocupacions tampoc. No sé vosaltres, però a mi em queden poc temps i, molt sovint, poques ganes d’investigar i provar noves coses: el degoteig constant de possibilitats i informacions no em deixa concentrar-me en una sola cosa. Ja no és només la informació que arriba per tot arreu i a tota hora, el consum immediat que no et deixa anar més enllà del titular si no vigiles: és la sobreexplotació de possibilitats, l’avenç continu i la sensació de no poder arribar a tot… perquè també hi ha moltes coses més que reclamen la teva atenció. ...

Refugiats. No paren d’arribar. I no pararan, mentre tinguin motius per fer-ho i l’esperança d’un lloc nou on anar. I cada vegada menys sembla ser l’anhel d’una vida millor; malauradament, semblen simplificar-se els motius: és trobar un lloc on viure, on no et matin arbitrariament o visquis esclavitzat. A “Qué pasa en los países de donde salen las personas que llegan a Europa?”, de Desalambre, periodisme i drets humans (via Perfil de twitter de Jesús M. Pérez ), ho expliquen molt bé, i el mapa és claríssim. Venen de països desfets i destrossats, i passen per països també desfets. ...

Google ens canvia de nom: passarà a dir-se Alphabet. No sembla, però, que hagi de canviar gaire coses per nosaltres, els usuaris, perquè Google i la resta de marques i noms de productes seguiran essent els mateixos… El canvi de nom, doncs, és a nivell corporatiu: l’empresa ha crescut i té interessos en múltiples i variats camps, alguns que semblen no tenir res a veure amb el cercador original (energia, telecomunicacions, transports) i per tant sembla tenir sentit trobar un nou embalum per tot plegat… ...

Ja fa temps que sabem que internet no és una ZTA i que els cartògrafs del nou món han donat pas al turisme de masses. Mirant enrere, les discussions sobre les possibilitats que s’obrien, sobre la comunitat global i el trencament de les fronteres, els canvis polítics o les noves maneres d’empoderament, la renovació de la democràcia i els efectes sobre la política real (recordeu quan es parlava de flash-mobs)… tot això queda lluny. ...

Fa anys, en algunes organitzacions i empreses et podies trobar algú que semblava ser indispensable perquè era l’únic que sabia com funcionava o s’havia de fer quelcom, i guardava zelosa (i segur que també mesquinament) aquesta petita peça de coneixement, normalment una cosa senzilla de fer, però poc estesa. En la seva visió, aquesta gent es devien veure com l’engranatge central que permetia el moviment de la maquinària. Malauradament, encara et trobes gent que té una idea igual d’equivocada avui en dia quan, en realitat, aquesta visió egocèntrica del paper d’un mateix és un greu error. ...

Les organitzacions basades en la gestió de la informació i les dades ja fa temps que no només basen els seus sistemes d’informació en bases de dades relacionals. La complexitat dels diferents contenidors de dades ha augmentat al mateix ritme que les demandes de gestió de nous formats, de noves maneres de cerca i de nous sistemes d’informació. Usem registres en bases de dades relacionals, però també guardem, indexem i cerquem documents (xml, pdf, doc, odt o d’altres), vídeos, imatges o plànols, cerquem la integritat de tot document o registre i la seva perdurabilitat. La informació necessària per al dia a dia ja no es gestiona exclusivament en aplicatius tancats ni, de manera creixent, en magatzems propis: la interacció amb d’altres actors i l’ús de magatzem externs donen molta més flexibilitat i possibilitats a tot allò que es pot fer, però compliquen enormement també la gestió de les dades. ...

Al llarg de tota la història de la nostra espècie hi ha hagut crims, matances, destrucció i mortaldat. Des de sempre, per desgràcia, s’ha matat en nom de Déu, d’una raça, d’una idea, d’un imperi o gratuïtament, sense més. I s’ha cremat, trinxat, destruït, tirat a terra i destrossat qualsevol cosa que no agradés. Ja destruïm i tirem sal sobre Cartago, cremem els llibres dels maies o de grecs i romans en nom de Déu, pelem directament el que no creu en el mateix que nosaltres, o intentem recrear les estepes asiàtiques a cavall al cor d’Europa, no es salva ningú. Exemples, els que volguem. ...

Al I Congrés de Govern Digital s’hi van dir coses interessants (vegeu-ne el resum de la XIP), jo m’en quedo amb dues […]encara que les administracions no han estat dissenyades per innovar, és inajornable marcar-se reptes, que ajudin a implementar idees innovadores per canviar les rutines ineficients actuals. […]governança de la transició a la digitalització, gestió de recursos humans, reutilització del coneixement, col·laboració pública i privada, compartició d’infraestructures, transició de productes a serveis, interoperabilitat, seguretat, presència a les xarxes socials, gestió del funcionament de les ciutats i de les necessitats dels habitants. ...

Usar els serveis propis del govern com una plataforma que pugui ser usada per tercers és una molt bona idea. En Dave Briggs explica i expandeix una idea inicial del Servei Digital del Govern Britànic en aquest sentit. ) Si utilitzem les diferents peces que componen els diferents sistemes com elements intercanviables que poden ser usats en diversos llocs, en comptes de repetir funcionalitats en sistemes verticals, estalviem despeses, reduim temps i facilitem el manteniment. I si a això hi afegim la possibilitat de reutilitzar aquestes mateixes peces en sistemes foranis al nostre, però amb les mateixes o similars necessitats, ja no només som nosaltres qui estalviem, l’estalvi és ara compartit també per la resta d’usuaris. ...

Acabem l’any. Diaris, revistes i televisions fan resums, llistes de fets i llocs, simplificacions d’un món tan complex com sempre, visions fugisseres segons l’impacte mediàtic. Google ens mostra les paraules més buscades, el món segons les cerques, interpretant els nostre interessos. Twitter ensenya les converses d’un món suposadament global. Facebook indica el que creu que ha estat el millor del teu anys segons la imatge que tu has volgut mostrar: una imatge d’una imatge, un joc de miralls digital. ...