Quasi un bloc

Quan desenvolupem codi moltes vegades ens centrem en cobrir els requeriments que se’ns estan demanant, en el temps requerit. Ens basem en la potència dels ordinadors actuals, en la interconnexió pseudomàgica dels serveis o de terceres funcions que usem com caixes negres, sense saber com funcionen, apliquem patrons i fem proves, i si funciona, voilà, ja està fet i a per les següent coses. Tenim mètriques, proves d’unitat, uat’s, diagrames i casos d’ús per preveure, veure, justificar i informar del que fem i com funciona, tenim tota una metodologia científica i tècnica al nostre abast. ...

Facebook now expects page-owners like Low-tech Magazine to pay in order to show updates to all their subscribers. — Low-tech Magazine, 01/01/2014 El pagament que esmenten a Low-Tech Magazine no es ben bé un preu pel servei, si no més aviat sembla que va associat a un servei de promoció dels articles, ben bé equivalent a la promoció dels anuncis: com més pagues, més es promouen, més es mostren al timeline dels usuaris, amics i demés. ...

2013 ha estat l’any de la descoberta dels grans programes d’espionatge massiu al món occidental per part de diferents governs. Ja sabíem que societats com la xinesa, la coreana o la saudita, per exemple, son constantment auditades, espiades i controlades. Sabíem també que les agències occidentals espiàvem tots aquests països (i alguns més, segurament) via Echelon, però les revelacions de Snowden han estat el cop d’efecte comunicatiu que faltava per veure el potencial de control de les nostres societats. ...

Breu, molt breu: desitjar unes molt bones festes i un bon any vinent a tothom que passi per aquí (i a qui no passi també), a qui celebri les festes i a qui no, als que son més de Pare Noel i als dels Reis, als que ja han fet bons propòsits i als que ho deixen per l’any vinent… Ah, i una proposta per l’any vinent: apliquem cada dia una mica dels desitjos que concentrem ara pel nou any: segur que el fem una mica millor tot ell… ...

De fa anys s’anuncia, periòdicament, la mort dels RSS: se l’identifica com un sistema residual, una tecnologia de notificació que no aporta res i que no usa gairebé ningú, i que en una era d’interactivitat com l’actual sembla ser un únic canal consumidor. La cosa, però, no és tant que es mori: és que el deixen morir perquè no el volen usar. ...

Comencen a agafar cos iniciatives per millorar l’Administració a partir del que es cou de ja fa un temps a la blogsfera i a la tuitesfera públiques sobre l’intraemprenentatge i els innovadors públics. Les diferents converses, xerrades(1,2) i iniciatives (com el Compromís de l’Innovador Públic) no fan si no obrir la possibilitat d’intercanviar idees i experiències, de fer xarxa dins un col·lectiu que, tot i nombrós, estava dividit en tantes sitges com administracions hi ha, fent normalment cadascú la guerra pel seu compte i amb els mateixos objectius. ...

Pujar un vídeo a youtube. Baixar-lo, i tornar-lo a pujar. Repetir això 1000 vegades: el vídeo final no té res a veure amb l’original, no conserva cap de les seves característiques d’imatge i so. Per més que sapiguem que hi ha raons tècniques pel que passa (la compressió contínua del vídeo i el so cada vegada que es puja/baixa que fa que es perdi qualitat d’una còpia que ja n’ha perdut), la visualització no deixa indiferent: la imatges es va desdibuixant i la veu es va tornant fosca, estranya, fins arribar a un no-res semblant a l’inici. ...

Diuen que quan es perd una llengua s’apaga una manera de veure el món, una manera d’entendre’l i d’explicar-lo. Segurament també quan tanques una manera d’explicar-lo, un altaveu públic d’una llengua, li poses una mordassa, l’empobreixes i la debilites. El tancament d’emissions de RTVV (televisió i ràdio) és un cop per a la gent que hi treballava i és un cop dur a un projecte de país i de cultura que cada vegada sembla tenir menys lloc en l’agenda dels actuals governants del País Valencià. ...

La digitalització gairebé total de la nostra societat és un fet, i que per tant això permet rastrejar qualsevol cosa que es faci o digui, qualsevol contacte entre persones i fins i tot allò que es diu i es fa en qualsevol moment també l’és. L’efecte panòptic de tot plegat és brutal: la temptació de controlar tot el que fan els usuaris com a futurs compradors per perfilar-los i oferir-los tot allò que els pogui temptar i els faci gastar per part de les empreses, i la possibilitat de controlar qualsevol dissidència en règims no democràtics és, també, irresistible. I es fa. ...

La xarxa profunda és bàsicament un gran conjunt d’informació fora de l’abast dels accessos convencionals: un volum d’informació unes quantes vegades major que al que podem arribar via cercadors o URLs clàssiques: informació de bases de dades, llocs vells no esborrats, llocs amb accés via contrasenya. Informació normal, no directament accessible… en general. Però si la web és una extensió més de la nostra societat, incorpora també els seus vicis i defectes: tot allò que es pogués trobar en carrerons foscos o en veu baixa es pot trobar també a la xarxa. I com a tal, la xarxa ha potenciat també les possibilitats de comunicació i agrupació d’aquests usuaris, reforçant vincles, creant comunitats o obrint nous mercats: una aplicació pervertida de la mateixa. ...