Quasi un bloc

La redefinició i optimització de la gestió de les ciutats, la millora de l’ús dels recursos (energia, aigua) i la recerca de nous models de creixement i de negoci marquen les grans línies dels programes de smart city arreu, és la reinvenció del model de ciutat: no és tant crear ciutats futuristes, sinó de millorar els entorns urbans existents, d’aprofitar i reconnectar tot allò que ja tenim però que funciona per separat, d’aplicar una visió holística, integral i informada de la ciutat com a espai geogràfic i conjunt humà. ...

La cerca i anàlisi de conjunts immensos de dades sembla ser el nou gran paradigma, la nova frontera a explorar, el nou Klondike on cercar or: Sabrem més de nosaltres, podrem buscar patrons de comportament i a partir d’aquí inferir no només gustos i amistats, si no trobar patrons de comportament i xarxes de contactes. Això pot ser un caramel per les agències de publicitat, i és, indubtablement, un caramel també per les agències de seguretat. ...

El descrèdit de la classe política a les democràcies occidentals, que semblen presoneres de nepotismes i d’elits extractives, està posant cada vegada més a prova les nostres societats i els nostres sistemes de govern. Ja comença a fer temps que es demana la renovació de tot el sistema, l’obertura a mecanismes reals de participació i l’eliminació del tancament que el mateix sistema ha fet sobre si mateix (corrupció, irresponsabilitat, quotes per partits, control d’espais electorals als medis de comunicació, moviments per influir en el judicial per part del legislatiu, només per posar alguns exemples). ...

Què llegim i com ho llegim a Internet diu molt de nosaltres mateixos. De fet, no només diu molt, sino que pot arribar a modelar, en part, el nostre pensament: totes les idees i conceptes que llegim, els textos, les presentacions, els temes i les discussions acaben influïnt en la nostra pròpia opinió, en la nostra manera de pensar. Qui controli o influeixi en la informació que ens arriba, controla la forma en què pensem, d’aquí la importància de la informació, la publicitat i la propaganda. ...

Finally, Sophos reported that Microsoft and FBI have taken down over 1400 botnets by disabling the software that creates them. Now, if they can just disable the people who write the software in the first place, the world will be a happier place. Nata’s Corner a la newsletter d’ExpertsExchange de 19 de juny de 2013 Tot i coincidir amb la frase final, no m’acaba de quedar clar si quan parla de la gent que escriu software es refereix als que escriuen codi perquè el teu ordinador quedi zombie dins d’una botnet o als de les companyies (programadors o responsables, tant és) que permeten que això passi… ...

És suficient el tractament i les tècniques de la ciència informàtica per garantir la qualitat i la perdurabilitat de les dades que emmagatzemem? Històricament s’han desenvolupat teories i mecanismes per garantir la certesa i la exactitud de les dades recollides, la no repetició de les mateixes, s’han estudiat les estructures més òptimes d’emmagatzematge per cada cas i la millor manera de reflectir diferents tipus d’informació. Les formes normals de les bases de dades, els arbres B, les bases de dades relacionals o orientades a objectes o les més modernes distribuïdes, l’estudi de les relacions entre les dades, etc., ja fa molts anys que està inventat i aplicat, cada vegada més refinat i més optimitzat. ...

Estats Units espia els seus propis ciutadans i d’arreu del món mitjançant el programa PRISMA: furga en les dades que li proporcionen les xarxes socials i fins i tot en les xarxes de les operadores de comunicació, arreu, ho veu tot. Ara ja no és doncs només un tema del perfilat que ens poden fer a les dades socials i la nostra activitat, de ser el producte i no el client,, ara sembla que cada vegada més el somni del gran germà orwellià, el govern vigilant, el tenim aquí. Semblava que els dolents eren les empreses que trafiquen amb les nostres dades (de tot tipus) per aprofitar-se i collar-nos més i ara torna el gran dolent de sempre. ...

Els usos que fem de la xarxa diuen molt de nosaltres, però també diuen molt de la pròpia xarxa. Fa anys el correu, les pàgines web personals i algunes d’universitats, governs i centres de recerca eren les més habituals, les empreses tenien una presència testimonial amb una mica de text, un catàleg de productes i una presentació de ells mateixos, a grosso modo, i no gaire cosa més. Els fòrums, xats, les llistes de correu i l’IRC eren el centre de la comunicació, i teoritzàvem sobre la conversa global. El comerç electrònic, la pirateria, les regulacions d’ús i d’accés, la ciberguerra i els interessos econòmics estaven lluny, molt lluny del paradís electrònic. ...

< Més d’una vegada m’he plantejat si estar a diferents xarxes socials ha de ser redundant: al cap i a la fi, tot son xarxes socials, no? Seguidors, amics, coneguts (només falten els saludats, per citar en Plà); llegir, compartir o retuitar, escriure o comentar; diferents noms per coses molt similars. Però a mesura que les utilitzo, ho faig de manera diferent: correu electrònic: converses llargues, intercanvi d’opinions, discussions, compartició d’idees Twitter: intercanvi d’idees, enllaços, petites converses ràpides Facebook: saber una mica dels altres, ignorar olímpicament jocs i aplicacions Google+: encara no sé ben bé per a què la faig servir! I és que cada xarxa social està dissenyada per uns usos diferents, d’aquí la diversitat de dissenys i interfícies, les diferents maneres d’apropar-se a la informació i les propostes d’ús que se li donen als usuaris: poden copiar-se coses entre elles, alguna idea, però romanen fidels a la manera original de funcionar, al paradigma inicial. ...

Al twitter s’hi respira molta mala llet. Sembla que el temps real és per a gent emprenyada. Mala cosa. @pqs, 2013-5-19 10:22:16 Coincideixo amb en Pere. Twitter és un mitja instantani, ràpid, molt donat a establir converses. Però aquesta facilitat per accedir-hi, per mantenir la conversa i respondre fa que moltes vegades no ens pensem gaire el que diem, i que entrem en una espirarl d’estira-i-arronses amb algú o que deixem anar quelcom per una notícia que hem vist: ho veiem, ho comentem, talment com si estiguessim fent el cafè… però no estem fent el cafè, o no sols: allò que hem dit queda escrit, reflectit i pot contestar-se o reenviar-se, també al moment. I això, segons com, incrementa la espiral. ...