Els articles estan en ordre cronològic invers, el més recent és el primer de la llista. També podeu navegar per carpetes, etiquetes, calendari o el rss, o podeu fer un cop d’ull al blogroll.
Avui és dia de reflexió. Els servirà als polítics per pensar perquè cada vegada la gent està més allunyada del model de política que la majoría representen?
En qualsevol situació, anar a remolc de les circumstàncies no dóna marge d’actuació: no et permet avançar-te i preveure el que ve, planejar accions o tasques, distribuir el teu temps i pensar en com solucionar els problemes abans que aquests es produeixin. Estar a la defensiva, només reaccionant, no permet una actitud constructiva, perquè no és una posició còmoda, no tens la iniciativa, sinó que depens d’altres que no saps per on sortiran: cal donar-li la volta a la situació i posar-se en la posició contrària, prendre el timó o, com a mínim, poder decidir si girem a babord o a estribord. ...
No hi ha cap manera d’evitar la recepció de spam polític (ups, vull dir impresos de propaganda electoral) a casa? Hi ha molta cosa que no interessa, i, a sobre, per duplicat! Perquè no minimitzem costos? No es poden crear llistes Robinson per publicitat política? Ja aniré jo a buscar la informació que m’interessi, que la trobaré arreu…
La lluita per portar-se el gat a l’aigua en el terrenys dels dispositius de lectura electrònica sembla que serà aferrissada: encara que dispositius diferents, Apple i Amazon competeixen en el terreny dels lectors electrònics amb els seus ipad i kindle. Al darrere d’altres fabricants volen menjar-se també part del pastís dels tablets, i els fabricants de lectors electrònics també van abaratint els seus dispositius, mentre n’augmenten les característiques. I ara s’anuncien ja les primeres pantalles i productes de tinta electrònica a color. No podran competir amb les pantalles LCD, de moment, però és un salt per passar de la lectura de llibres en pantalla a la lectura de revistes augmentant, de passada, el negoci editorial i el suport d’aquest a nous formats. I, de passada, s’obre un altre front: versions per ipad de revistes que també podran veure’s ara en color en d’altres dispositius. ...
Ja fa temps que representa que les noves tecnologies han arribat als polítics, i qui més qui menys, han fet i fan els seus intents amb blogs, twitters, facebooks i qualsevol altre eina 2.0 que sigui molt, molt social, amb honroses excepcions i discutible èxit i continuitat. Però no és intenció d’aquest post parlar d’això. Ara sembla que hi ha part de la societat que s’implica en el diàleg polític, i comencen a sortir noves eines i maneres de seguir les properes eleccions del dia 28 de novembre, més properes al ciutadà i que poden generar i evidenciar debat, si més no a la xarxa. ...
f 1 Allò que costa molt de construir i es perd en un moment. 2 Allò que una vegada es trenca mai torna a quedar com en un principi. Comments: serdemar - Nov 5, 2010 Supongo que alguien ha perdido tu confianza o tu has perdido la confianza de alguien, en cualquiera de los dos casos es doloroso, lo siento. Manel - Nov 0, 2010 Puede aplicarse tanto al terreno personal, como al político, al económico… En unos casos es doloroso, en los otros triste, decepcionante… ...
Xina pot ser encara la fàbrica del món, però no li queda gaire per ser la primera economia, el primer mercat i una potència econòmica en tota regla. I està posant les bases per ser-ho.
Google no acaba de tenir èxit en els seus intents de connectar/crear xarxes socials (orkut, buzz). Dubto, però, que l’estratègia de Yahoo d’integrar twitter i facebook al seu correu sigui gaire més bona: masa informació en un sol punt, xarxes amb discursos diferents en un mateix lloc…
Fa ja un temps parlàvem de com d’important era participar en la conversa global, tenir una veu en la societat digital. Nosaltres, però, parlàvem de blogs, de planets i d’agregadors, de converses i intercanvis d’opinions, de reflexions i d’ampliar els nostres horitzons, els de qualsevol que volgués participar en aquesta famosa conversa. Avui en dia la conversa ja s’ha fet global, s’ha popularitzat i s’ha estès. Però d’una manera que no ens pensàvem, potser: facebooks, tuentis, twitters, i serveis similars han extès (que no ocupat) els límits de la conversa, temporal i formalment, en contingut i en qualitat. ...
Demanar-se, com fa El País, si el powerpoint ens torna més tontos o no pot ser útil per guanyar lectors, però amaga una mica el fons de la qüestió, que és sino estem perdent la capacitat de redactar, de crear i mantenir un discurs. El powerpoint pot ser el símptoma (espectacular, però simptoma ), però no és el causant del mal. Com a molt, el pot agreujar. Sí que és veritat que hi ha moltes xerrades o exposicions que no son més que repeticions del que es diu a les diapositives, i que hi ha vegades que no aporten res. ...