Quasi un bloc

El núvol de paraules extret dels posts del 2010: un resum del que s’ha dit per aquí aquest any, i hi ha paraules que m’han sorprès. altres aquest aquests ara be cada cal cap continguts correu diari diferents digital discurs dispositius fa facebook fan fer gent google informacio interessant ja lloc manera maneres mateix mitjans mon nous noves part partits poden poder pot potser quan qui seus social tant tenir twitter vegada vegades veure xarxa xarxes created at TagCrowd.com

Elvira Lindo fa un encertat comentari sobre la banalitat a la que ens porta la indústria cultural en el seu afany de rendibilitat. La pregunta és si no ha arribat un punt en que l’autoanomenada indústria cultural o els mass media no son una amenaça per la Cultura, amb majúscula? S’ha de centrar el debat només en el mal que fan internet i les descàrregues a la indústria cultural (que no a la cultura, segurament), o l’ampliem? Perquè no parlem també de la porquería que emeten les televisions? De la premsa polititzada i pamfletaire? De la guionització de la literatura: ritmes trepidants i acció buida de sentit? La culpa de què s’escrigui malament és només dels sms? No té res a veure que es baixi el nivell de l’educació? De que es cridi a la televisió, que emet patrons de comportament? ...

D’uns anys (pocs) ençà, que ni envio ni rebo tantes postals com abans, i he usat més el correu electrònic per aquestes coses. Pensava que seria jo, que potser sóc una mica descuidat i vaig sempre a última hora, però no, sembla que és que segueixo tendències: s’envien menys postals i s’usen més els mitjans electrònics: el paper ha donat pas als sms, i aquests, amb l’adveniment (ara que és Nadal) de la connectivitat mobilitzada i els smartphones, donaran pas a l’ús de les xarxes socials per felicitar el nadal (si és així, ja es poden anar preprant twitters, facebooks, tuentis i demés pel cap d’any)… ...

Ara sí, ja ha arribat sembla que per fi està a punt d’arribar l’Adam de Notion Ink, un tablet amb pantalla de mode dual ideal per treballar tant en interior com en exterior, i que sembla que porta unes quantes novetats conceptuals…

En una economia global es necessiten nous indicadors més enllà dels lligats a elements purament territorials: , i, per tant, son més independents de llocs concrets. Els governs han de mirar el món a través del prisma del seu territori, però l’economia ja fa temps que ha saltat fronteres. Com es mesurarà? Comments: Manel - Dec 5, 2010 La confiança dels consumidors respecte al consum pot ser un bon indicador de la percepció que es té del mercat o dels actors de l’economía, però no és suficient. L’indicador de la borsa pot ser més bò, però tot i així va també lligat a determinats territoris i/o mercats… però com ho fem per mesurar empreses gegants, amb seus i potes a diferents territoris i amb interessos en diferents sectors i mercats? El que jo crec és que tenim indicadors parcials, i, sobretot, fiscalitats i polítiques d’àmbits restringits, que intenten jugar amb corporacions, empreses, mercats, forces i relacions econòmiques que ja no responen només als criteris antics de territori i especialització del producte d’una empresa… ...

Dino a un bar. Durant una estona llarga, regna el silenci: de set que som, 5 estan amb portàtils o netbooks, els altres amb el diari. Tots hiperconnectats i informats. Tots aïllats.

Que Facebook i Google tenen una particular batalla entre ells i que tots dos son rivals en captar l’atenció dels usuaris és sabut per tothom. Però les estratègies per guanyar l’atenció d’ambdós son totalment diferents, encara que en alguns camps es trepitgin. Facebook és un lloc d’ús extensiu, on l’usuari hi passa molt de temps d’una manera continuada; és una comunitat tancada on hi ha un coneixement molt elevat dels gustos, perfils i relacions dels usuaris (dades que la gran majoria de vegades ells mateixos han entrat alegrement), és a dir: és un autèntic jardí per vendre productes, sembla, i un gran camp d’exploració social. Però hi ha, de moment, poca informació útil, i sobretot, molt poques eines de consulta i cerca, i tot rau centralitzat a les planes de Facebook, en aquest sentit, l’ús de la nova missatgeria anunciada i la integració dels grups amb el correu tradicional, permetent la interacció des de clients de correu externs, son vies inicials d’obertura de nous canals (és a dir, noves maneres de seguir enganxats a l’ús de la pàgina des de mitjans externs, generant més dependència del producte). ...

Avui és dia de reflexió. Els servirà als polítics per pensar perquè cada vegada la gent està més allunyada del model de política que la majoría representen?

En qualsevol situació, anar a remolc de les circumstàncies no dóna marge d’actuació: no et permet avançar-te i preveure el que ve, planejar accions o tasques, distribuir el teu temps i pensar en com solucionar els problemes abans que aquests es produeixin. Estar a la defensiva, només reaccionant, no permet una actitud constructiva, perquè no és una posició còmoda, no tens la iniciativa, sinó que depens d’altres que no saps per on sortiran: cal donar-li la volta a la situació i posar-se en la posició contrària, prendre el timó o, com a mínim, poder decidir si girem a babord o a estribord. ...

No hi ha cap manera d’evitar la recepció de spam polític (ups, vull dir impresos de propaganda electoral) a casa? Hi ha molta cosa que no interessa, i, a sobre, per duplicat! Perquè no minimitzem costos? No es poden crear llistes Robinson per publicitat política? Ja aniré jo a buscar la informació que m’interessi, que la trobaré arreu…