Escriure ajuda a ordenar les idees, a reflexionar sobre allò que vols dir i a no deixar-te endur pel soroll ni la immediatesa. De vegades també forma part d’una xarxa, d’una conversa global sense la qual ni s’entén ni té gaire sentit.
Trobareu una barreja de temes de tecnologia i d’informàtica, però també de natura, ecologia i societat. Poca política, però tot és política, diuen.
Els articles estan en ordre cronològic invers, el més recent és l’últim. O navegueu d’altres maneres:
Camino per boscos obagosos, xops i curulls de molsa, pujo a cims ventosos, passejo per clarianes solejades, m’enfilo als roquissars, deixo que el sol m’escalfi i que el vent em parli… Cerco el refugi dels espais oberts, la companyia de la solitud; intento fugir dels dubtes, d’allò que m’atenalla i m’empresona. Però no puc. Com fugir de tu mateix? Comments: [marinetix]( “marinetix (at) gmail.com”) - Jan 1, 2010 Aquí rauen tots els nostres mals, en voler fugir de nosaltres mateixos! … quan la veritable felicitat seria autoconèixe’ns profundament, en lo bo i en lo dolent. Més que córrer milles enllà inútilment, perquè no aturar-nos i mirar-nos endintre? ...
Bona reflexió sobre el perquè molts llocs web no acaben de funcionar (o ni comencen a funcionar): Of course, one of the problems web developers have is that they don’t get paid by the people who are going to use the site, but rather by the people whose site they’re developing. That’s a problem, because a lot of business owners don’t have a clue about what the whole point to a website is. ...
Moltes vegades trobo que als serveis de microblogging com twitter els hi falta l’entorn de conversa que si que es pot tenir en un blog: em costa seguir respostes, fils de converses, se’m barrejen les entrades dels meus amics de diferents parlant de diferents coses, i se’m solapen els temes. Si només fas servir twitter com un canal d’informació, no passa res. Però si fas servir twitter com una mena de canal assíncron de conversa amb determinada gent, hi ha vegades que costa seguir una conversa quan es van intercalant tweets pel mig. ...
Alguns articles interessants que he trobat per la xarxa: HTML 5 is no Flash or Silverlight killer - yet: tindrem algun dia una web lliure d’elements propietaris? Sembla que encara queda un camí llarg. Para blogueros: ¿Twitter o RSS?: Francis Pisani discuteix a Soitu què és millor: la llibertat d’elecció dels RSS o les tendències que marquen facebook o twitter. Can Microsoft’s Bing, or Anyone, Seriously Challenge Google?: Més sobre la guerra de cercadors, o sobre com Microsoft i Google intentent envair els respectius dominis tradicionals.
Un bon mètode per identificar si un correu rebut és spam o legítim: Don’t trust the graphics; a legitimate email from someone you do business with won’t ask you to “send” your information; it will ask you to go to the website – and it won’t give you a link to make it easy. Nata’s Corner de la Newsletter del 23 de juliol d’Experts Exchange.
Jakob Nielsen, en la seva última columna sobre disseny web, demana la eliminació dels asteriscos a l’hora d’entrar paraules de pas, i ho argumenta dient que provoca errors en els usuaris (sobretot en dispositius mòbils) i que realment no suposa una garantía de seguretat (et poden mirar quines tecles piques). Coincideixo en que no és una gran mesura de seguretat (si, poden mirar les tecles, simular logons i posar sniffers, ja fet), però el que Nielsen no valora és la sensació de seguretat que pot tenir l’usuari, o, amb el que ell proposa, la pèrdua d’aquesta sensació de seguretat. ...
Premisa: el temps és un recurs finit. Observació 1: Si twittejo i facebookejo, no bloguejo (o ho redueixo al mínim) Observació 2: Si bloguejo, ni twittejo ni facebookejo (o ho redueixo al mínim) Comments: Manel - Jun 5, 2009 Es difícil, trobar l’equilibri. Sobretot per culpa de la premisa ;·) pqs - Jun 5, 2009 Malament ho tenim, doncs.
De vegades la vida, amb tota la seva joia, dol.
Cap partit no em fa el pes, i em plantejo el vot en blanc, a despit de si no beneficia a ningú, o de si perjudica a llistes petites: total, si voto en blanc vol dir que no estic d’acord amb ningú, ni llistes grans ni llistes petites, així que tampoc no hauria de preocupar-me: les seves propostes, el seu discurs, i, sobretot, les seves actituds no em convencen.
Europa ens interessa, i no podem pretendre bastir un espai comú si no ens hi impliquem, d’acord. Però si qui ens ha d’enjogassar son els polítics que plantegen qualsevol elecció en un nosaltres contra ells, en un a-veure-què-treiem-d-Europa, en un anem a Europa (però no estem a Europa, ja?), van mal dades. Anar a votar? Sens dubte. Per qui? Bffff… Comments: pqs - Jun 1, 2009 En aquest sentit, la campanya dels Verds, a França ha estat molt interessant i els resultats molt positius. ...