Els articles estan en ordre cronològic invers, el més recent és el primer de la llista. També podeu navegar per carpetes, etiquetes, calendari o el rss, o podeu fer un cop d’ull al blogroll.
Les democràcies modernes son en realitat una oligarquía electiva. Trobat a “Ideas. Historia intelectual de la humanidad” (pags. 201 i 202), de Peter Watson, citant a Peter Jones.
Vía Oscar Barber m’assabento que, a nivell web, ja es comencen a produir alguns canvis: Nova web de la Casa Blanca: Change.gov ara és WhiteHouse.gov. La transició ha acabat, el canvi és aquí. Aquest és el missatge. Nou fitxer robots.txt: aquest és un fitxer que diu als cercadors (Google, Yahoo, etc…) què poden i que no poden buscar. El nou fitxer permet buscar arreu: transparència. Un dels detalls que més m’han agradat de tot el que llegeixo del canvi (en el vessant tecnològic) l’he trobat un post de Tim O’Reilly, on explica que la nova administració està encarregant més coses a petites empreses: un canvi que pot semblar insignificant, però que diu molt de l’estil: no busquem grans companyies, grans despeses de pressupost, busquem gent que faci bé la seva feina i que siguin eficients. ...
La presa de possessió d’Obama d’ahir no va ser més que el pas final d’una cursa que fa temps ningú creia que podia guanyar, però la feina que se suposa comença avui ja fa dies que ha començat. Obama ha sabut usar els nous mitjans de comunicació com ningú (alguns en diuen el primer president 2.0 - ai, les etiquetes!) i per tant ha arribat a públics on mitjans tradicionals com premsa i televisió, massa encartronats, no hi arriben. ...
Avui he pogut provar un lector de llibres electrònic, concretament un iLiad Book Edition. Tot i les voltes, cerques, reflexions, preguntes i demés sobre aquests aparells, encara no n’havia tingut cap a les meves mans: soc molt prudent abans de fer una compra d’aquest tipus. La qüestió és que l’aparell m’ha agradat, m’ha agradat força: la resolució de la pantalla és molt bona, i tant les lletres com les imatges es veuen bé, la navegació és senzilla i l’aparell és fàcilment portable. No m’ha agradat, però, el temps d’arrencada i, sobretot, el temps d’espera al passar de pàgina. ...
He actualitzat la traducció al català del Notepad++, un editor de codi lliure per a Windows (llicència GPL) que és un substitut ideal per a l’immenjable Bloc de Notes: és ràpid, suporta diversos llenguatges, extensions, s’integra en el sistema… La podeu trobar a la pàgina de descàrregues del programa (aneu i feu-li un cop d’ull si encara heu d’usar Windows en alguna màquina) o podeu baixar-la directament des d’aquí mateix: només heu d’instal·lar fitxer xml seguint les instruccions del lloc web (Pàgina de descàrregues, apart de Fitxers d’idioma).
Fa uns mesos vaig deixar d’usar aplicacions de la web 2.0 per tornar a les aplicacions d’escriptori i a un domini propi, recuperant així part del control perdut. De bon principi la idea era usar aplicacions d’escriptori i sincronitzar la informació de les aplicacions entre les diverses màquines que uso, però això ha resultat ser una tasca incòmoda i no sempre amb els resultats esperats, així que he tornat a la xarxa, però en un espai propi: tot i seguir gestionant el correu al Thunderbird, mentre estic fora de la meva màquina el miro via web dins d’aquest mateix domini, i també hi tinc algunes aplicacions web d’ús particular, com la lectura de rss (amb Gregarius). ...
Vía BEAT.cat m’assabento que Hewlett-Packard ha publicat Tabbloid, un servei que presenta els feeds en format de diari: blanc i negre i a dues columnes: el servei genera un pdf a partir d’un o varis feeds que s’envien per correu a gust de l’usuari. Però això és tot: no és més que un servei introductori als articles, perquè no presenta tot el text, només el principi o el resum, i després necessites de la xarxa per seguir llegint la resta, no es poden reordenar o filtrar continguts, o canviar la presentació o l’ordre, per exemple. ...
Sovint llegeixo a la premsa notícies sobre seguretat a la xarxa, sobre virus i cucs i malware i sobre el número d’ordinadors que pertanyen a botnets o sobre el percentatge d’ordinadors infectats, però son números genèrics, quantitats que no especifiquen res més. Sempre em queda el dubte de saber quina és la distribució de sistemes operatius i de programes en aquests ordinadors: quants usen windows, quants son mac o quans tenen linux; quins clients de correu i quins navegadors es fan servir. ...
Caminant per la muntanya amb la filla i un nebot ens creuem amb un parell d’excursionistes que van en sentit contrari: com és costum, ens saludem. Fa fred, ha nevat i hi ha boira, així que no hem trobat ningú més al camí. El nebot em diu que sempre li ha estranyat que quan et trobes algú a muntanya el saludis, encara que no el coneguis de res i li intento explicar que és un costum, que és de bona educació i que no costa res, ben mirat, fins i tot pot ser una declaració d’intencions en un lloc solitari: “Hola, no pretenc cap cosa rara, segueixo el meu camí”. ...
Ens estem tornant uns animals de consum: hem passat de comprar coses que necessitem a necessitar comprar coses. No tinc clar com s’ha provocat el canvi, però si que és un sistema pervers: tota l’economia es basa en el consum, així que quan no n’hi ha, res no funciona. Això sembla normal, però no ho és tant quan aquest consum es basa en productes sobrevaluats o no necessaris, però que entren dintre de la roda del mercat i es converteixen en peces bàsiques de l’engranatge, sense les quals res no funciona. ...