Quasi un bloc

Al bloc d’en David de Ugarte m’assabento que ja estan a punt uns nous models d’Iliad, amb pantalla més gran i més possibilitats de lectura i de compartició de documents entre dispositius. L’Iliad és el lector de llibres més proper a la idea de disposar d’una biblioteca lliure i pròpia, compartida amb d’altres, amb la teva xarxa de confiança, i amb la possibilitat de fer bricolatge sobre la máquina: afegir-hi comportaments, particularitzar-ne d’existents. Vist així, l’Iliad no és només un lector de llibres, és també una plataforma per establir una biblioteca compartida, o fins i tot una taula de treball comú. ...

Que de les converses als blogs i entre blogs es pot aprendre molt, que hi ha converses interessants i que són un nou mitjà d’expressió no ho discuteix ningú. Que també hi ha molt contingut d’ínfima qualitat i sense cap interès, que no aporta res i que només afegeix soroll al canal, tampoc. Avui he trobat una paraula que defineix aquest segon cas perfectament: blogorrea. Encertadíssima!

Hi ha mitjans que no son compatibles, per més que ens entestem i intentem casar-los. Els intents d’unir televisió i internet en un únic dispositiu no son nous, però no acaben de cuallar: la televisió es un mitjà centralitzat, unidireccional i absorbent, passiu, mentre que els diferents canals de comunicació de internet (xat, correu, missatgeria instantània, blogs, microblogs) es basen precisament en la distribució del contingut i dels contactes, i, sobretot, en la participació activa. ...

S’acosta tempesta. El “cloud computing”, el que ens permet independitzar-nos del nostre ordinador i disposar de les nostres dades on se vulga que anem, no fa més que anunciar un traspàs de la propietat. Si abans les dades estaven presoneres d’una màquina i d’un software, ara les dades viatgen lliures no-sabem-per-on i son esclaves d’un servei, si abans estàvem lligats al software d’una màquina, ara serveis on-line i projectes com Chrome o Prism estableixen nous marges d’actuació, límits invisibles. ...

Com gestionar el correu de manera eficient, sense perdre gaire temps i sense haver de navegar per infinites carpetes, obrir finestres per missatges o desplaçar la pantalla contínuament? Com trobar de manera ràpida missatges o converses sense haver de fer cerques i mirar resultats un per un o fullejant carpetes? Amb una pantalla de 1024x768, em trobo a vegades una mica limitat: la llista de carpetes es menja molt d’espai, però les necessito per ordenar els missatges, la llista de missatges se’m queda curta però m’agrada la previsualització, que la tinc a sota (a la dreta no perquè no tinc espai vertical), i això a vegades m’obliga a fer desplaçaments verticals… ...

Un parell de visions interessants sobre Chrome, el nou navegador (en algunes revisions he llegit que Chrome és “només” un navegador (bravo!) de Google: John Battelle ressalta la semblança que tenen algunes característiques del navegador amb els sistemes operatius. Pere Quintana apunta la visió social i de comunitat del navegador, punt del que no se n’ha parlat gaire. Google ja fa temps que ofereix als seus usuaris aplicacions web, senzilles d’usar, ràpides i fiables: han exprimit o estan exprimint al màxim les capacitats de javascript, html i css, i depenen de tercers (els navegadors) per tal que les seves pàgines es vegin/funcionin bé. Vist així, i tenin en compte el seu potencial, és un pas lògic oferir una eina que proporcionarà un marc més adeqüat per al funcionament de les seves pàgines: compartimentació dels errors (una pàgina penjada no afectarà a tot el navegador), una nova màquina javascript pel codi de les pàgines i un motor de renderització que treu suc a les últimes possibilitats de l’html… ...

Acabo de llegir “El llibreter de Kabul”, d’Asne Seierstadt, i hi he trobat una societat pobre, miserable, tancada en si mateixa i barrada per unes tradicions de ferro que asfixien qualsevol intent de sortir-se’n d’elles, on les dones son simples objectes, cuidadores de la casa i els fills, sotmeses a qualsevol poder masculí, i els homes estan atenallats també per uns costums i unes regles que no permeten cap desviació de la norma. ...

He estat provant uns quants lectors de fils rss últimament, perquè no estava content amb els que he usat fins ara: trobo que anar repassant font per font és avorrit i cansat, i el comptador d’articles pendents el tinc com una espasa de Damocles al damunt, no m’interessa, tampoc no faig servir les capacitats socials ni vull que d’altres puguin saber què llegeixo i, per acabar, vull que sigui tant independent com sigui possible d’un sistema operatiu i sigui fàcil d’instal·lar. ...

Google ha passat de ser només un motor de cerca a ser alguna cosa més semblant a una empresa de publicitat. La qüestió és com pot afectar, o si afecta d’alguna manera, tot això als resultats del cercador: youtube, blogspot o la nova knol, entre d’altres, pertanyen a Google: com més resultats ofereix d’aquestes pàgines o millor posicionades estiguin les pàgines en els resultats, més tràfic intern genera Google i per tant més possibilitat de col·locar els seus anuncis. ...

Els fils de suscripció rss s’han convertit de fa temps en una de les meves fonts primàries d’informació: dels articles i notícies que arriben cada día al meu agregador, salto a veure aquelles que més m’interessen al seu propi lloc: l’agregador s’ha convertit en el meu portal de notícies; així, és clau trobar un lector de rss que s’adopti bé als meus usos. Convertint-se en el meu “diari” particular, necessito (m’agrada, vull) que l’agregador em presenti les notícies d’una determinada manera: agrupat per dates, amb una navegació per etiquestes (que conformaran les seccions del meu “diari”), i una visualització clara. No m’interessa tenir un volum d’informació gegant en pantalla (un mega-resum de tot), ni faig servir les capacitats socials (que acostumen a intentar lligar-te a un lloc), ni em cal una organització per carpetes com si del correu o del disc dur es tractés. ...