Quasi un bloc

D’una banda, través de la xarxa es construeix, a poc a poc, una nova societat deslocalitzada, global i oberta. De l’altra, els estats segueixen compartimentant el territori, dividint-lo, separant les seves ciutadanies de les altres per línies invisibles, aplicant un concepte de societat, poble o país propi del segle XIX quan el context està canviant, si no ho ha fet ja. Com apropar el concepte de societat en xarxa als estats territorials? Com adaptar aquestes estructures geo-polítiques als canvis socials que han de venir? ...

Com deia l’altre dia, les interfícies d’usuari actuals estan desenvolupades sobre dos idees centrals: la finestra i el ratolí. Tot es construeix a través d’una finestra, i a tot s’hi accedeix mitjançant el ratolí. Però tot s’ha de fer amb el ratolí i per fer qualsevol cosa hem d’accedir a una finestra? Aquesta parella perifèric/concepte ens ha fet perdre una mica el món de vista. Des de fa un parell de setmanes vinc usant Enso, una aplicació que combina la comoditat de l’entorn gràfic i la potència i flexibilitat de la línia de comandes, i que permet, sense aixecar les mans del teclat, accedir a tots els programes i utilitats instal·lats al nostre ordinador o fer operacions habituals de cerca de dades o moure’s entre finestres, amb la particularitat que pots ensenyar-li noves comandes i que agilitza l’entrada de comandes amb un mecanisme de propostes que s’adapten de manera dinàmica a allò que teclegem. Hi ha altres utilitats que són llençadors d’aplicacions (katapult o la cònsola integrada de yakuake a Kde, Launch Box a Gnome o Quicksilver a Mac OS), però no passen d’això, de ser llençadors de programes, dreceres ràpides cap a programes que ens estalvien moure el ratolí o amb alguna acció o funcions de cerca associades. ...

A la 2a. trobada de blocs terrassencs vaig sentir en Saül Gordillo parlar sobre la conveniència o no d’establir un codi ètic per als blocs, tema que ara s’ha debatut en una taula rodona a la Catosfera 08. Juan Varela i Vicent Partal (apunts previs: 1, 2,, ponents en aquesta taula, han esmentat la seva opinió contrària a l’establiment d’un codi d’aquest tipus, cosa en la que estic d’acord. Intentar establir un codi ètic o un segell de conducta per un mitjà d’expressió com son els blocs és voler posar portes al mar. Els blocs son un mitjà totalment personal: reflecteixen les opinions d’algú, la seva visió del món i la realitat, vist així­, el codi ètic no ha d’anar lligat al bloc, si no al propi blocaire. ...

Les finestres són a tot arreu: a Windows, als Macs o a qualsevol versió de Linux amb interfície gràfica. La metàfora de l’escriptori, d’ençà que va començar a ser accessible per a tots els usuaris, no ha fet més que créixer: és neta, comprensible, i prou fàcil d’usar per algú que no hagi tocat mai un ordinador. Però és la millor interfície que podem tenir? La idea de simular l’escriptori, on cada finestra representa una tasca que estem fent o un document amb el qual treballem o llegim és molt clara, però des del punt de vista de la productivitat o de l’atenció no ho és tant. ...

En un futur no gaire llunyà podrem construir les nostres pròpies agències de notícies. Això no significa, ni de lluny, la desaparició de les agències actuals, o dels diaris, significa que, a més d’aquesta, podrem rebre o, millor dit, construir-nos diaris personalitzats, amb la informació provinent de diverses fonts en diversos idiomes, alguns d’ells que potser no parlem. Com fer-ho? Traductors on-line poden passar-nos la informació en idiomes desconeguts al nostre propi idioma o a un segon idioma “coixí­”, que sí­ coneixem, podem subscriure’ns després a aquestes fonts mitjançant els lectors rss i, fins i tot, podem filtrar, agrupar, ajuntar o ordenar algunes de les fonts a les que ens subscrivim per tal que només ens arribi la informació que ens interessa, no tot allò que es genera. ...

Els dos últims articles (integrar goolge i del.icio.us, 1 i 2) venien donats per una conversa que vàrem tenir amb uns amics sobre la complementarietat entre els “shared items” del Google Reader i l’emmagatzematge d’adreces d’articles a del.icio.us. Donat que els dos serveis ofereixen una rss per subscriure’s, i tots dos es poden navegar públicament, els avantatges entre un o altre es limiten, per mi, a l’entorn: si estic usant el Google Reader, m’és més fàcil marcar els articles interessants per d’altres com a shared només amb un clic de ratolí, si estic navegant per internet, es més fàcil fer-ho amb del.icio.us (a amb qualsevol altre servei web de bookmarks), dit d’una altra manera: depèn de si llegeixo fonts on estic subscrit o bé navego lliurement. ...

Dissabte vaig trobar una petita utilitat per integrar del.icio.us i Google Reader, ara, buscant una mica més per la xarxa n’he trobat una altra, encara més còmoda: un script de GreaseMonkey fa tota la feina: instal·lant greasemonkey i aquest script apareix una nova opció a sota de cada post: “Add to del.icio.us” (igual que Gordita, però més integrat al Reader). La “pega”: només es per usuaris de Firefox (la solució de l’altre dia funcionarà sobre qualsevol navegador).

A mesura que navego per la xarxa o llegeixo posts, acostumo a marcar el que trobo que pot ser més interessant no només per mi si no també pels altres. Això ho faig de dues maneres: usant els shared items del Google Reader, o bé via del.icio.us (que és el que trobareu a la barra dreta d’aquest bloc). Ambdós sistemes tenen avantatges i inconvenients (la taula no és complerta, ni de bon tros): ...

Avui ha obert Wikia, el nou cercador de Jimmy Wales, el fundador de la wikipèdia. Wikia pretén oferir, amb el temps, resultats de qualitat similar a la de Google (entenent per qualitat el valor que puguin tenir per a l’usuari que fa la cerca ), però l’aproximació que fa per arribar al resultat és totalment diferent: si Google usa el famós PageRank i algoritmes computacionals, Wikia vol usar la valoració que facin els usuaris dels resultats1 per refinar els mateixos, és a dir, vol usar l’immens cabal de coneixement que poden oferir els seus usuaris, sense amagar, a més, els algoritmes de cerca2. ...

Pregunta ràpida: serveixen les mesures de reducció d’emissions que s’apliquen al transport (, cotxes, camions, propostes per vaixells) per reduir realment les emissions? O només les posposen? El fet que estalviem combustible i que els motors siguin més eficients ens permeten no emetre ara més contaminació a l’atmosfera i, d’altra banda, allarguen la vida dels combustibles fòssils. Sabent com som, això només fa que es posposin aquestes emissions, perquè la base és la mateixa, només que millorada. ...