Escriure ajuda a ordenar les idees, a reflexionar sobre allò que vols dir i a no deixar-te endur pel soroll ni la immediatesa. De vegades també forma part d’una xarxa, d’una conversa global sense la qual ni s’entén ni té gaire sentit.
Trobareu una barreja de temes de tecnologia i d’informàtica, però també de natura, ecologia i societat. Poca política, però tot és política, diuen.
Els articles estan en ordre cronològic invers, el més recent és l’últim. O navegueu d’altres maneres:
Ahir em van fer notar que l’anti-spam que tenia posat no acabava de funcionar bé del tot, i com que no estava gaire content perquè últimament deixava passar més d’un comentari de spam, el vaig treure. Resultat: aquest matí tenia 12 comentaris de spam al bloc (bé, malament del tot no anava), així que he activat l’akismet com a mesura anti-spam. Espero que vagi bé, si notéssiu qualsevol cosa estranya, feu-m’ho saber.
Diu que en Darwin es feia un índex de tots els llibres que anava llegint per tal de tenir tota la informació del seu interès a l’abast de manera fàcil. Amb en Pere, via Twitter, parlàvem l’altre dia com podríem fer això a escala general, sobre diversos temes, sense “morir en l’intent”. El que sembla clar és que per fer-ho sobre llibres, sobre paper, només pots fer-ho fent un resum apart, prenent notes als marges o bé fent un resum al final del llibre, tal i com feia en Darwin. Després, a més, queda la feina de compilar, d’ajuntar i ordenar tota aquesta informació: aqui la informàtica ens pot ajudar una mica més, però el procés de recopilació és eminentment manual. ...
Si ens poguéssim imaginar una línia temporal de les novetats editorials aquesta seria unidireccional, només avançaria paralela al pas del temps. Com a lector, però, la meva línia de novetats és bidireccional: em queda per descobrir tot el que encara s’ha d’escriure, però també molt del que s’ha escrit: no totes les novetats estan al davant, hi ha saviesa, bellesa i entreteniment tant al futur com al passat.
Rajoy es despenja ara dient que pensa que s’hauria de fer un traçat alternatiu a l’AVE dins Barcelona si guanya les eleccions. Com sempre que parla, s’apuja el pa: Primer, una mica de demagògia populista: tornem a encetar el tema, revifem els encenalls i fem bullir l’olla, així es veu com es preocupa dels detalls. Segon, pica l’ullet als sectors casposo-espanyolistes del seu partit: no patiu, que encara seguirem fotent els catalans una mica amb el tema de l’AVE, a veure si així ho retrassem encara més. Redéu, quin home!
Tim O’Reilly comenta sobre el fet que Califòrnia actúa, de vegades, com una nació-estat: és, per si sola, una de les economies més importants dels Estats Units (si no la més important), i és coneguda arreu del món, fins i tot el seu governador ha parlat a la tribuna de les Nacions Unides i parla de tu a tu amb caps d’Estat; té, fins i tot, zones molt diferenciades entre elles: Los Ángeles és una megalòpoli totalment diferent de San Francisco, i la zona interior no té res a veure amb la costa*. ...
En Pere Quintana comença avui una nova aventura al món dels blogs: TemaTerra, un bloc sobre ciències de la terra (meteorologia, hidrologia, climatologia). Coneixent en Pere i les seves aventures bloguístiques (Cinc Linies, Bits en bloc ), aquest nou bloc promet. Seguiu-lo. Des d’aquí, i de moment, desitjar-li molta sort en aquest nou projecte. Comments: pqs - Oct 3, 2007 Moltes gràcies!
No m’acaba de fer el pes Second Life. No li trobo el què, a passejar-me per un món 3D virtual, on puc fer relacions socials, mantenir diàlegs, fer negocis, formar comunitats, etc.: tot això ja ho tinc, i de manera oberta en el meu dia a dia a la xarxa. No em cal imaginar-me un jo virtual: la meva vida ja és prou complerta com per haver-ne de viure una altra i, a més, jo sóc jo mateix en el món físic i a la xarxa, les meves expressions i pensaments son els mateixos, i fins i tot els meus interessos, relacions i xarxes de confiança es barrejen i complementen entre els dos mons. ...
Aprofitant que avui sortia el número 1 del diari Público, he aprofitat per comprar-me’l i fer-li un cop d’ull. Així, si just dilluns parlava de les edicions digitals dels diaris de paper, avui m’he trobat un diari que si que dóna més rellevància a les fonts que es poden trobar a internet (o que ofereix a la seva versió en paper enllaços per ampliar la informació ), i que té una web clarament diferenciada de la versió en paper (això no és nou, l’Avui, per exemple, ja ho fa amb la edició en paper via web). ...
Els mitjans on-line ara tenen gairebé sempre un apartat de més informació o articles relacionats, però fins a quin punt son realment una ampliació de la informació aquests apartats? Aquests apartats acostumen a donar un marc geogràfic de la notícia (dades del país o països implicats), i les últimes notícies relacionades amb aquell afer o amb l’entorn geogràfic, però això és suficient? Si, per exemple, en determinat lloc passa un fet, quina informació de més m’aporta saber la capital, la moneda, el president o la població? I de les notícies relacionades, quin criteri segueixen per relacionar-les? Em seria més útil que m’expliquessin el context de la notícia, perquè es produeixen aquelles lluites i dintre de quina situació sòcio-econòmica o política s’emmarquen, però això moltes vegades no passa. ...