Quasi un bloc

A Cosas de la Diplomacia han començat una campanya per tal que el Govern espanyol signi un conveni contra les bombes de dispersió. Les bombes de dispersió són un tipus de bombes que no contenen un únic explosiu, sinó que es subdivideixen en moltes bombes petites per augmentar així el radi d’acció (de mort) de la bomba. El problema és que moltes d’aquestes bombes, igual que passa en les mines, fallen, i queden enterrades o penjades dels arbres (a diferència de les mines, a més, el simple moviment del vent les pot fer explotar). En zones de conflicte bèl·lic on s’han usat, segueixen matant i ferint civils durant molt de temps. ...

Estimat Sr. / Estimada Sra. [Nom del Diputat/da] Li escric per expressar-li la meva preocupació per la posició espanyola en l’actual procés d’Oslo. Com sabrà, les bombes de dispersió suposen un perill pels civils en un conflicte bèl·lic, degut a la seva imprecisió i a la seva àmplia dispersió. Aquesta falta de distinció entre objectius civils i militars atenta contra els principis del Dret Internacional Humanitari. Però no és nomes això, sinó que les bombes de dispersió es converteixen, posteriorment, en una mena de mines anti-persona. De fet, molt més perilloses que aquestes ja que, si les mines han de ser trepitjades per explotar, la submunició de les bombes de dispersió es pot activar de moltes maneres, fins i tot pel vent, sense oblidar que, per la seva forma i color, son molt atractives pels nens, que s’han convertit així­ en les seves principals ví­ctimes arreu del mon. ...

Des de fa un temps, totes les Administracions d’aquest país estan fent un esforç per oferir serveis a la xarxa (ja no val només la presència, calen serveis), unes ho fan amb més fortuna i d’altres amb menys. Tenim pàgines de l’Estat, de la Generalitat, de les Diputacions i dels Ajuntaments, sense esmentar mancomunitats i Consells Comarcals, i totes intenten oferir informació i la possibilitat de fer tràmits, les més avançades permeten consultar dades pròpies i oferir finsn i tot validesa jurídica als tràmits realitzats electrònicament. ...

És clar que els que ara van creixent son nadius digitals, que pujaran amb tot el que per nosaltres ara és novetat de la forma més natural, i que nosaltres no som més que uns immigrants digitals. La meva filla gran, la Clàudia, ja fa temps que juga amb l’ordinador. Ara li he creat un compte a l’ordinador de casa i ella soleta entra i surt, fa i desfà: no té cap problema en entrar a KDE, jugar amb GCompris o Childsplay o pintar amb el TuxPaint. A l’escola usarà Windows, així que, el dia de demà, no tindrà problemes en moure’s en cap dels dos mons, res li sonarà estrany; es més, tindrà més criteri per decidir amb què vol treballar, sense que en aquesta decisió hi pesi la força del costum d’usar Windows. ...

Ricardo Galli ha publicat últimament un parell d’articles molt interessants sobre temes de desenvolupament de software [1][2]. M’agrada la idea que en Ricardo esmenta sobre les conseqüències que pot tenir desenvolupar bé o no un projecte, fer-lo més simple o eficient, o escriure codi fàcil de mantenir: Un enginyer de software s’ha d’ocupar d’ensamblar bé les peces de què disposa per fer la màquina, i fer que aquesta màquina funcioni bé i d’acord a allò que li han demanat, però no s’ha de preocupar de redissenyar-les cada vegada: cal aplicar allò que s’ha après a la facultat o als llibres i no redescobrir la roda cada vegada. ...

En el nostre context geogràfic, els estats-nació han servit per cohesionar una societat, fer-la avançar i donar un seguit d’avantatges socials, però també han servit com elements d’uniformització i separació, imposant un seguit de fronteres infranquejables i invisibles, elements separadors que trenquen un continuum de comunicació. Si actualment ens podem comunicar amb més facilitat que mai, podem establir xarxes socials independents de l’entorn geogràfic, i podem identificar-nos per allò que diem, i no per allà on estem, podem parlar com vulguem i redefinir-nos continuament, no comencen a perdre sentit aquests estats-nació en aquest nou context? ...

No tothom està d’acord amb els avantatges que la web 2.0 ha de portar: desplaçar el centre d’atenció dels mass-media cap als usuaris, la conversió d’aquests en plataformes d’emissió, en canals de dades, la interconnexió entre la informació produida per la gent i la intel·ligència comunitària que això pot suposar, o l’establiment de xarxes de confiança i per tant l’ampliació de les nostres fonts d’informació, entre d’altres. Andrew Keen (AfterTV) ha publicat un manifest a la xarxa sobre la web 2.0: The Anti Web 2.0 Manifesto, on exposa el que segons ell poden ser les nefastes conseqüències d’aquest canvi. ...

En un article a El País, Javier Rodriguez Zapatero (president de Yahoo! España), fa una aproximació a la idea de micopoder(1), que es pot definir com un desplaçament del poder des dels cercles habituals de decisió (polítics, econòmics) cap als ciutadans gràcies a les noves tecnologies. Dins d’aquest concepte, l’autor hi barreja tant el “periodisme ciutadà”, els blogs, wikis o d’altres eines socials, xarxes socials mateixes, elements de swarming com la convocatòria d’algunes manifestacions o el poder que els consumidors poden tenir si s’organitzen per exemplificar com aquest poder (o part d’ell) passa de les estructures tradicionals a la societat. ...

Al final he caigut de quatre grapes, i mira que ho sabia! Fa uns anys havia llegit Dune (el sis llibres de Frank Herbert), i, fins ara, m’havia fet el sord als cants de sirena dels nous llibres que han anat sortint del mateix tema (La casa Atreides, la casa Harkonnen, la casa Corrino…), perquè em feia l’efecte que era més voler treure suc del mateix tema que no realment una ampliació de l’univers en que es basen les noveles originals. ...

L’Àfrica geogràfica no es correspon amb una Àfrica humana: no n’existeix només una, n’existeixen moltes. En què s’assemblen els paisos del Magrib amb els dogon de Mali, o els eritreus amb els habitants de Zanzíbar, els somalis amb els habitants de Togo, o els problemes de Libèria amb les guerres del Congo? Cada país, cada grup, té la seva pròpia història, els seus problemes, la seva identitat i la seva manera de ser. Potser l’únic element comú entre tots ells (del Sahel en avall, si més no) és que han estat tots sotmesos a colonització, i, en part, aquí hi ha l’origen de molts problemes (problemes que després s’han agreujat per motius afegits i de collita pròpia): ...