Quasi un bloc

La llista de blocs que llegeixo i que posava a la dreta d’aquest bloc sovint no està actualitzada: hi manquen referències o bé n’hi sobren, o sigui que no reflecteix ben bé les meves passes per la blogosfera. Per tal d’intentar mostrar millor el que llegeixo i crec que és interessant, he canviat aquesta llista de blocs per una llista dinàmica dels articles que vaig llegint; tot i així, si algú està molt interessat en la llista que deia, l’he deixada a una altra pàgina d’aquest lloc (aviso: no està actualitzada). ...

Fa anys, estant a l’institut, una de les assignatures que més m’agradava era el dibuix tècnic: desenvolupar figures geomètriques, estudiar-les, trencar-les, desenvolupar-les, conjugar-les i crear noves formes, canviar perspectives… m’agradava només pel dibuix en si, per la seva bellesa, claredat i potència, per la seva elegància. Encara em segueix agradant. Després varen arribar les matemàtiques, que analitzaven més fredament tot allò: explicant raonada i cientí­ficament el perquè del funcionament d’aquelles lí­nies, del seu perfecte encaix. ...

Els blocs resulten un lloc ideal per poder parlar amb d’altra gent: intercanviar opinions i idees, discutir-les… Aquests diàlegs poden portar a conèixer el que pensa l’altre persona i permeten establir relacions de confiança, en el sentit que ens fiem d’allò que ens estan dient: s’han convertit en una font d’informació fiable. El mitjà, però, és limitat: no pots anar més enllà de les converses. Què passaria si poguéssim aplicar aquesta confiança, aquesta fiabilitat, a d’altres àmbits? A les cerques per internet, saber les opinions sobre pàgines que visites, descobrir nous llocs que poden resultar interessants… saber si les teves fonts ja han buscat allò que tu cerques a la xarxa i ho han trobat, què en pensen, o què opinen d’algun servei o pàgina, o bé que estan llegint… ...

Una ruta d’uns 26 o poc més kilòmetres, per fer xino-xano i en bona companyia: Sortint de Terrassa, passem pel Sanatori (Hospital del Tòrax), i pujem cap a la Serra de les Pedritxes. Per sobre de Les Foradades, seguim cap a la Torrota de l’Obac, i allà ja enganxem amb el camí de la Matagalls-Montserrat: Casa Nova de l’Obac, Les Vendranes, Vacarisses, Monistrol, i amunt cap a Montserrat per la drecera dels tres quarts. Només cal seguir les marques verdes i vermelles. ...

En el meu dia a dia a la xarxa, uso serveis com Last.fm, del.icio.us, o els feedreaders de rojo o Google. Tot i que em son útils, no faig ús del seu principal avantatge: el context social, la informació que puc treure a partir de la que altres han entrat. El gran avantatge d’aquests serveis no és només l’accés des de qualsevol punt de la xarxa de la informació pròpia, si no la compartició de la informació pròpia amb la d’altres, i l’enriquiment i el coneixement afegit que això proporciona. ...

A vegades les administracions tiren endavant grans projectes amb molt de rebombori mediàtic (grans objectius, grans inversions), que a l’hora de la veritat o són fum o han errat completament el tret. En canvi, hi ha d’altres projectes que, sense tenir tan rebombori mediàtic poden ser a la llarga molt més útils per als ciutadans, tot i que romandràn en segon terme, o no visibles al primer cop d’ull. Un d’aquests projectes, per exemple, és el cercador d’administracions públiques de l’AOC: és un cercador que indexa continguts de les diferents administracions catalanes i que després es posa a disposició de les mateixes. Això té avantatges evidents: ...

L’adquisició de YouTube per part de Google és un exemple de la importància que els continguts multimèdia i els serveis associats estan agafant a la xarxa. Sembla que el ritme de creixement d’aquest serveis, l’ús que se’n fa, i la importància econòmica que comporten serà proporcionalment superior al de la xarxa “escrita”, o, si ho preferiu, als continguts escrits en els propers temps. Ilustrant aquesta notícia en un reportatge del 3/24, Alfons Cornella comentava l’altre dia que aquest creixement és degut a que la gent no té temps de llegir tot allò que es produeix, cosa que no passa amb el continguts multimèdia, que son d’una “digestió” més fàcil. ...

La xarxa ens permet aprofundir i engrandir el nostre sistema democràtic. No només ens permet mantenir converses i escoltar opinions diferents de les nostres, sino que ens permet debatir-les, apropar-nos a altres idees i opinions, intentar entendre-les o debatir-les. I això no és només entre “votants”. La xarxa ens permet també apropar-nos més als polítics que porten les regnes del sistema: podem veure què pensen, parlar-hi, discutir-hi, fora dels canals habituals, fora de les rodes de premsa, els comunicats, els congressos i els mítins. És clar que això no ho fan tots, només aquells que tinguin el temps, les ganes i la valentía d’obrir-se a la gent. Amb un blog, per exemple. ...

Interessant, molt interessant la conversa entre en Mor i en Pere sobre la democràcia. O millor dit, sobre democràcia i xarxa. Estic d’acord amb el que en Pere ja apuntava al seu primer post sobre la qüestió: en un món d’abundància com és la xarxa, on no cal competir pels recursos, no cal adaptar-se al gust de la majoria, cadascú pot buscar-se les seves pròpies solucions o fabricar-les, cadascú pot buscar la informació allà on vulgui i filtrar-la de la manera que desitgi, sense dependre de filtres d’altres, ja siguin editats per periodistes o construits a base de votacions. És una opció més. ...

De la guerra entre Pèrsia i Grècia: D’una banda, des de l’Orient s’acosta una enorme piconadora, una força bruta sotmesa a la disciplina fèrria i al poder despòtic d’un rei-amo, un rei-déu. A l’altra banda, el món grec, anàrquic, ple de desavinences, dividit per conflictes interns, discòrdies civils i ressentiment un món de tribus i cituats independents que ni tan sols formen un sol estat. Viatges amb Heròdot, Ryszard Kapuscinski, Anagrama·Empúries, 2006, pàg. 191 ...