Quasi un bloc

Una ruta d’uns 26 o poc més kilòmetres, per fer xino-xano i en bona companyia: Sortint de Terrassa, passem pel Sanatori (Hospital del Tòrax), i pujem cap a la Serra de les Pedritxes. Per sobre de Les Foradades, seguim cap a la Torrota de l’Obac, i allà ja enganxem amb el camí de la Matagalls-Montserrat: Casa Nova de l’Obac, Les Vendranes, Vacarisses, Monistrol, i amunt cap a Montserrat per la drecera dels tres quarts. Només cal seguir les marques verdes i vermelles. ...

En el meu dia a dia a la xarxa, uso serveis com Last.fm, del.icio.us, o els feedreaders de rojo o Google. Tot i que em son útils, no faig ús del seu principal avantatge: el context social, la informació que puc treure a partir de la que altres han entrat. El gran avantatge d’aquests serveis no és només l’accés des de qualsevol punt de la xarxa de la informació pròpia, si no la compartició de la informació pròpia amb la d’altres, i l’enriquiment i el coneixement afegit que això proporciona. ...

A vegades les administracions tiren endavant grans projectes amb molt de rebombori mediàtic (grans objectius, grans inversions), que a l’hora de la veritat o són fum o han errat completament el tret. En canvi, hi ha d’altres projectes que, sense tenir tan rebombori mediàtic poden ser a la llarga molt més útils per als ciutadans, tot i que romandràn en segon terme, o no visibles al primer cop d’ull. Un d’aquests projectes, per exemple, és el cercador d’administracions públiques de l’AOC: és un cercador que indexa continguts de les diferents administracions catalanes i que després es posa a disposició de les mateixes. Això té avantatges evidents: ...

L’adquisició de YouTube per part de Google és un exemple de la importància que els continguts multimèdia i els serveis associats estan agafant a la xarxa. Sembla que el ritme de creixement d’aquest serveis, l’ús que se’n fa, i la importància econòmica que comporten serà proporcionalment superior al de la xarxa “escrita”, o, si ho preferiu, als continguts escrits en els propers temps. Ilustrant aquesta notícia en un reportatge del 3/24, Alfons Cornella comentava l’altre dia que aquest creixement és degut a que la gent no té temps de llegir tot allò que es produeix, cosa que no passa amb el continguts multimèdia, que son d’una “digestió” més fàcil. ...

La xarxa ens permet aprofundir i engrandir el nostre sistema democràtic. No només ens permet mantenir converses i escoltar opinions diferents de les nostres, sino que ens permet debatir-les, apropar-nos a altres idees i opinions, intentar entendre-les o debatir-les. I això no és només entre “votants”. La xarxa ens permet també apropar-nos més als polítics que porten les regnes del sistema: podem veure què pensen, parlar-hi, discutir-hi, fora dels canals habituals, fora de les rodes de premsa, els comunicats, els congressos i els mítins. És clar que això no ho fan tots, només aquells que tinguin el temps, les ganes i la valentía d’obrir-se a la gent. Amb un blog, per exemple. ...

Interessant, molt interessant la conversa entre en Mor i en Pere sobre la democràcia. O millor dit, sobre democràcia i xarxa. Estic d’acord amb el que en Pere ja apuntava al seu primer post sobre la qüestió: en un món d’abundància com és la xarxa, on no cal competir pels recursos, no cal adaptar-se al gust de la majoria, cadascú pot buscar-se les seves pròpies solucions o fabricar-les, cadascú pot buscar la informació allà on vulgui i filtrar-la de la manera que desitgi, sense dependre de filtres d’altres, ja siguin editats per periodistes o construits a base de votacions. És una opció més. ...

De la guerra entre Pèrsia i Grècia: D’una banda, des de l’Orient s’acosta una enorme piconadora, una força bruta sotmesa a la disciplina fèrria i al poder despòtic d’un rei-amo, un rei-déu. A l’altra banda, el món grec, anàrquic, ple de desavinences, dividit per conflictes interns, discòrdies civils i ressentiment un món de tribus i cituats independents que ni tan sols formen un sol estat. Viatges amb Heròdot, Ryszard Kapuscinski, Anagrama·Empúries, 2006, pàg. 191 ...

Es ben veritat que a l’Aznar se li pot aplicar allò de que cada vegada que obre la boca, puja el pa. Les últimes declaracions sobre la conquesta d’Espanya per part dels musulmans i la guerra en la que, segons ell ens trobem, demostren, a banda d’una escandalosa deficiència en història, una malaltissa mania persecutorio-culpabilitzadora cap a tot allò que soni a Islam o musulmà (1). Si el primer punt ja és bastant greu, tenint en compte els càrrecs que ha ocupat aquest senyor (tot i que podria ajudar a explicar algunes coses, segons quins tics polítics i fixacions), el segon és realment preocupant. ...

D’ençà la retirada de les tropes israelianes de territori libanès, el tema ha desaparegut de les portades. Alguna menció quan arriben tropes estrangeres, i poca cosa més. No es parla de reconstrucció, ni dels soldats segrestats, ni de la situació econòmica i social que ha quedat al Líban, o de com està la franja de Gaza. La guerra, però, sembla que ha deixat algunes lliçons: A El país del 23 d’agost, Joan B. Culla, en un article titulat “Ya no hay guerras de seis días”, esmenta el fet que, al Pròxim Orient, ja s’han acabat les guerres ràpides entre exercits convencionals. Ara són guerres asimètriques que es lluiten, a més, en diferents fronts: sobre el terreny, sí, però també a través dels mitjans informatius. Caldrà afegir una quarta arma a les tres tradicionals dels exèrcits? L’article és interessant, també, perquè en Culla, a contracorrent de la línia general d’informació del moment (vegi’s com exemple la columna Diario de Beirut, d’en Tomàs Alcoverro a La Vanguardia), es pregunta si els errors i excessos del Tsahal són tals o han estat buscats o provocats per determinades actituds de les forces “resistents”. Arguments similars els donava en Pere al Juliol. ...

A la feina produeixo molta informació de petit volum: notes, idees, apunts… que van quedant repartides per diferents carpetes personals, de projectes…, les tasques pendents i les reunions queden separades en d’altres suports, en programes de tipus PIM. Aquesta informació és, moltes vegades, molt valuosa, i, alhora, molt difícil de jerarquitzar o de cercar usant conceptes tradicionals, i sería molt interessant poder-hi accedir d’una manera senzilla, única, i alhora ràpida. ...