Quasi un bloc

Com suposo que gairebé tothom, jo també desitjo que tant de bò que l’alto el foc que ha anunciat avui ETA finalitzi amb l’abandó de les armes. Espero que el moment, el clima, les esperances que tothom hi té, cristalitzin en quelcom més que una il.lusió passatgera; tothom se n’alegra, però també tothom toca de peus a terra i no fa volar coloms. Massa sofriments, massa esperançes i massa dolor pel camí­. ...

A La Vanguardia parlen de “Un manifest hacker”, de McKenzie Wark, on es parla del moviment hacker, però no des del punt de vista habitual (i erroni) que donin els “mass media”, sino des d’una perspectiva social i de filosofia de base del moviment (suposo que deu estar en la línia de La ética del hacker y el espíritu de la era de la información de Pekka Himanen). Em quedo amb un parell de frases, crec que prou representatives: ...

Recordo l’anunci d’una campanya per televisió on a uns pares el metge li comunica els problemes que pot tenir el nadó el dia de demà: pot ser discriminat, no aconseguir els seus objectius laborals, tenir un sou més baix del que li pertoca i no sé quantes coses més. Els pares, angoixats, demanen què passa. Res. Només que la criatura serà una nena. Em va impactar molt. Que avui en dia encara s’hagin de fer campanyes d’aquest estil és una cosa que ens hauria de fer vergonya, als homes. I encara ens hauria de fer més vergonya que n’hi hagi que ho ignorin o ho menyspreïn per pur egoïsme i comoditat, doncs la raó no pot ser una altra. ...

En Gerry McGovern, a la seva columna semanal de El País, parla de la teoría de la cua llarga Aquesta teoría explica que es pot crear un mercat efectiu a partir de productes de baixa demanda si hi ha suficient capacitat d’emmagatzematge o el canal de distribució és prou ampli: Products that are in low demand or have low sales volume can collectively make up a market share that rivals or exceeds the relatively few current bestsellers and blockbusters, if the store or distribution channel is large enough. ...

És difícil parlar amb qui no vol escoltar. És difícil intentar explicar les pròpies idees, les intencions, dialogar i arribar a acords amb aquells amb que no veuen més que les seves postures, que no veuen més enllà de les seves finalitats i que interpreten la realitat a través d’un únic prisma. És difícil, molt difícil, parlar amb aquells que es carreguen de raons, que son posseidors de la veritat i que troben que el món va en contra seu o conspira en contra seu. ...

Quan es parla d’això de la web 2.0, s’esmenten coses com la cooperació, productes sota revisió continua, treball en comú, el control de l’usuari, equip, comunitat, o implicar els usuaris, entre d’altres… Ara substituim usuaris per ciutadans i productes per actes, per exemple. I de seguida ens passa pel cap la pregunta: Per quan uns polítics 2.0? Deixin estar els blogs, les webs, els correus electrònics, els fòrums i les recollides de signatures per internet, i intentin captar una mica més l’esperit i el fons de la qüestió, que ja començem a estar cansats…

Via correu electrònic [1] m’arriba un enllaç per fer una passejada per la interfície del nou Internet Explorer 7. Vaig a fer-hi un cop d’ull i m’hi trobo els grans canvis que incorpora aquesta versió (encara beta): Tabuladors per diferents pàgines (incloent els “quick tabs”, miniatures de totes les pàgines que s’estan veient en un moment) Una caixa de cerca integrada al navegador a la que li pots afegir motors de cerca… Reconeixement de feeds RSS (indicació mitjançant la icona que ja usa Firefox) Noves característiques de seguretat que alerten de la possible malícia del lloc… En total, res de nou, res que no coneixem ja, que ja funcioni bé i que funcioni sobre diferents sistemes operatius. ...

En Pere ha obert una llista per parlar de la blocosfera en català, aquesta és la descripció del grup: BlocCat és un lloc on parlar sobre els blocs en català. Quin és l’estat de la blocosfera catalana? Com s’utilitzen els blocs en català? Quin és el seu impacte? … Apart d’un lloc de discussió (en el bon sentit de la paraula) de retruc també pot servir perquè ens coneguem una mica més, perquè hi hagi més transversalitat i més converses entre els diferents blocs… ...

Arrel de l’assumpte de les caricatures, vaig llegir ahir un post del blog d’en Vicent Partal on s’alegrava de la feina feta i dels ponts que es podien crear entre persones i cultures parlant tranquilament. Alguns dels comentaris del mateix post, en canvi, eran una altra cosa. Una de freda i una de calenta. I en aquest mateix blog, m’he trobat un comentari que també està publicat com un post a un altre blog, i que parla de la intransigència (o dels intransigents, en aquest cas). ...

Segueixen les reaccions violentes al món musulmà per la publicació de les caricatures de Mahoma a un diari danès. Es cremen ambaixades a Damasc i a Beirut, aldarulls violents a l’Afganistàn, a Somàlia i Indonesia i manifestacions populars arreu del món musulmà, s’anuncien boicots comercials, es tanquen representacions diplomàtiques o es posen en estat de màxima seguretat d’altres legacions. I a ciutats del món occidental també hi ha hagut manifestacions pacífiques de musulmans en contra de la publicació dels dibuixos. ...